Eclipse total de Lluna 15 de Juny del 2011

Demà Dimecres tindrà lloc un eclipse de lluna total que podrà ser visible a tot el País valencià i les Illes Balears.

A la pàgina web http://www.astronomia.org/2011/eclipseluna06.html podem trobar l'horari del mateix i com es pot vore l'inici de la totalitat de l'eclipse.

Tindrà lloc al voltant de les 19:22 amb el cènit sobre les 20:12 hores. Cal indicar que aquestes hores són UTC (Universal Time Coordinated) i per tant cal afegir +2 hores per conèixer la nostra hora.

Així doncs, al voltant de les 22:12 hores tindrà lloc la "desaparició" de la lluna del nostre cel.

I on mirem?

Doncs bé la nostra lluna tendeix a sortir per l'est, al igual que el sol per la qual cosa es recomana que es fixe el punt de visió en Est-SudEst.

Des del interessant blog Astroafición han creat un vídeo explicatiu del fenomen de l'eclipse.

Gaudiu d'aquest fenomen, aquells que pugueu, amb un mapa astronòmic ja que moltes estrel.les es podran veure millor degut a la desaparició de la claror de la lluna.

http://youtu.be/AWGOZtqi2Bo

Dos nous elements a la taula periòdica

Ja fa temps que els estudiants de química de batxiller com de la Universitat estudien la taula periòdica. Més enllà de les propietats de la mateixa tenim la percepció de que la taula és inamovible. Es a dir, no varia la seva composició.

Però més enllà de poder dir que açò és una afirmació verídica, és just tot el contrari. La taula periòdica segueix evolucionant. Mireu fins quin punt evoluciona que en els últims 250 anys la taula periòdica a anat "creixent" a un ritme de 2.5 elements per any.

Un exemple, el que avui ens tracta, és el corresponent als element 114 i 116. Després d'anys d'estudi s'ha acceptat la seva inclusió a la taula periòdica.

En principi el seu nom serà: Ununquadium y Ununhexium però com ha passat al llarg de la història els seus descobridors tenen l'honor de batejar-los amb el nom que vulguen i ja es parla del Flerovio i Moscovio en honor a Greorgy Flyorov i la ciutat de Moscow.

El Ununquadium fou descobert al 1998 degut a la col.lisió d'isòtops de Plutoni i Calci i tingué un temps de vida de 30 segons, temps més que suficient per poder analitzar les seves propietats. L'experiment tingué lloc al Institut central d'investigacions Nuclears (ICIN).

La història del Ununhexium és similar.

Però la cosa no acaba ací encara estan en període d'avaluació els elements 113, 115 i 118.

Així doncs podem dir que la taula periòdica segueix ben viva i en continu creixement.

Us adjunte una bonica imatge de la taula periòdica de Theodore Gray. Jo la tinc en làmina poster penjada a la habitació. Crec que és una forma molt elegant i original de representar la taula periòdica

Gas pebre o spray OC

Durant aquesta setmana s'estan produint manifestacions per la democràcia a les ciutats d'Espanya. València no és menys i a la plaça de l'Ajuntament la gent es concentra.

La junta electoral va prohibir les concentracions el dia de reflexió i el Diumenge d'eleccions.
Davant d'aquesta situació em vingué al cap mesures de persuasió que es podrien emprar i (encara que no se fins a quin punt és legal i espere que no es done mai) vaig pensar en el famós spray anti-persona.
El gas en qüestió es troba en un recipient d'alumini barnitzat per a evitar la corrosió amb una capacitat d'uns 30 mL. l'espray en qüestió té com a principal característica que es tracta d'un agent lacrimògen (irrita les glàndules lacrimals) i per tant pot produir ceguera parcial durant un període de temps.

De qué es composa dit spray?

El principi actiu d'aquest gas químic és la Capsaïcina. Aquest compost orgànic és el responsable del sabor picant d'alguns aliments i és el principi actiu de les pebreres.

Quins efectes presenta el spray?

L'exposició al spray és ineficaç en cas de tindre els ulls tancats ja que la irritabilitat es du a terme en la còrnia dels ulls. Una volta s'obrin els ulls pot afectar provocant una sensació de cremor i per tant impedint obrir els ulls completament.
Així i tot la capacitat de realitzar tasques físiques no es troben alterades.
Transcorreguts 15 segons des de la seva aplicació la pell comença a irritar-se provocant erupcions.

Com contrarestar els efectes?

La capsaicina és un oli per tant insoluble en aigua. Rentar els ulls amb aigua no és una mesura eficaç per poder eliminar el producte. Un possible remei casolà és l'aplicació de llet i/o detergents que poden arrastrar i eliminar els greixos.
A més es recomana el parpelleig continu per poder provocar la llàgrima que ajude a eliminar part de la substància.

És legal a Espanya?

Els sprays OC són legals a Espanya. Els aprovats tenen una composició del 5% en spray i/o una composició de 22 gr.

Per tant, per concloure, podem dir que si sou afectats per aquestos sprays el millor remei és l'aplicació d'un desengreixant que ajude a la eliminació de la Capsaicina.

Endeavour i l'espectròmetre AMS

Quan vaig assistir a la xarrada sobre la possibilitat de vida extraterrestre, el professor Peretó va fer una afirmació que vaig guardar al meu disc dur cerebral. "Sols som capaços de detectar allò que entra dintre dels nostres models. Tal volta calga reformular la nostra naturalesa per poder descobrir noves biosferes".

I es que moltes voltes creiem poder detectar qualsevol evidència amb els nostres instruments ultra-sofisticats i sensibles, però hi han tantes variables que escapen al nostre detector que cal reformular les nostres lleis i canviar el nostre model mental.

Una prova és l'última missió de L'endeavour que transportà fins a l'estació espacial internacional el AMS (Espectròmetre magnètic Alfa). Aquesta instrumentació permetrà als investigadors explorar els rajos còsmics.

Els rajos còsmics son partícules d'alta energia presents a tot l'univers. Una de les finalitats es trobar l'origen d'aquestos. Es creu que provenen dels camps magnètics generats en estrel.les mortes. A més, estudiarà si els rajos còsmics provenen de la col.lisió de partícules de l'anomenada "matèria obscura", substància encara misteriosa que es pensa conforma el 90% de l'univers.

També s'espera trobar partícules d'Anti-Heli, partícules que es generaren durant el Big Bang.

Així doncs, podríem dir que es suma un nou recurs per poder "caracteritzar" allò que encara no coneguem al no correspondre al 100% amb les nostres lleis o models. Es a dir, l'Univers.

I aquesta meravella tecnològica i instrumental ha sigut transportada per l'Endeavour. El transbordador espacial de la NASA que sortí el passat dilluns de Florida en el que probablement siga el seu últim viatge després de 133 missions i 3 dècades.

Un sabies que per a finalitzar el post:

Sabies que...el nom de l'Endeavour és en honor al capità Cook? És el nom de la primera nau del capità James Cook, navegant, explorador i cartògraf britànic.

Doncs res, esperem resultats del nou espectròmetre. Bona nit!

10% del nostre cervell...mentides!

Caminant per València, camí de la biblioteca, vaig trobar al semàfor un cartell que deia, "Sólo usamos el 10% de nuestro cerebro".

Ja fa temps que aquesta mateixa frase l'escolte a la ràdio i televisió en anuncis que conviden a exercitar la nostra capacitat cerebral, llig als anuncis dels periòdics i revistes mètodes i tècniques que milloren i "potencien" les nostres virtuts cerebrals.

Sempre tenia un xicotet "però" al voltant d'aquesta qüestió i és que mai escoltava a experts dir res al respecte d'aquestes "tècniques", sempre eren pàgines d'astrologia, ciències alternatives, etc, etc..

Així que vaig decidir informar-me al voltant d'aquesta qüestió i quina va ser la meva sorpresa al trobar que no és, ni de prop, verídica aquesta afirmació.

És totalment fals que sols s'empre un 10% de la nostra capacitat cerebral.

La primera raó per la que podem considerar falsa l'afirmació i tal volta la més visual son les ressonàncies magnètiques i els TACs, ja que aquestos mostren que en funció de la activitat que estiguem realitzant s'activen unes zones o d'altres del cervell. És a dir, el nostre cervell treballa de forma intermitent. Però TOT el cervell treballa en algun moment.

Però pensem en un moment donat en la gent que sofreix qualsevol tipus de lesió cerebral. Per desgracia, les conseqüències solen ser severs danys que afecten a la mobilitat, parla i sentits. En cas de que sols emprarem un 10% significaria que el 90% restant és inútil per a les nostres accions diàries i per tant, una lesió cerebral no deuria afectar de manera tan greu al individu (és qüestió d'estadística, no creieu?).

Alguns enllaços d'interés per ampliar informació:

Medtempus (blog de medicina)
86400 (blog de informació general)
ElTamiz (blog de cultura general)

La Lluna i els efectes òptics

Fa un temps un amic de Dinamarca em va fer un regal molt especial. Es tractava d'una guia d'astronomia la qual donava una serie de pautes per poder iniciar-se al mon de l'observació així com una ajuda a l'hora de l'orientació i recerca d'estrel.les.

Em va cridar l'atenció un apartat concret dintre del capítol de la Lluna. En dit apartat l'autor ens explica perquè moltes voltes quan la lluna està sortint per llevant es veu roja i grandiosa i com poc a poc és va fent menuda i blanca.

Cal indicar que aquest fenomen es pot apreciar extraordinàriament bé a les nostres platges. En estiu cap a les 20:30-21:30 quan encara hi ha claror es pot observar com la lluna apareix enorme i d'un color carabassa-roig.

Però la pregunta és obvia, per que s'observa aquest canvi en les dimensions?

L'autor Anton Vamplew al seu llibre "Stargazing secrets" ens diu que "La verdad radica en el fenómeno llamado la ilusión lunar. Al igual que otras ilusiones ópticas, los ojos y el cerebro nos juegan malas pasadas con lo que creemos ver".

Així doncs parlem d'ilusions òptiques com ara les famoses esferes bessones però que creiem que son de diferent diàmetre:

(Imatge molt semblant a l'observada al post anterior "Sabies que...").

Observant aquesta imatge podríem dir que la esfera roja de l'esquerra correspondria a la lluna baixa (sortida) que pareix molt més gran que la esfera roja de la dreta que seria la lluna alta.

La següent pregunta seria, Com es dona aquest fenomen en el cel?

Per a que es done aquest efecte cal que almenys hi haja una part de l'horitzó lliure, així com que el dia no es trobe massa nuvolós.

Si mirem amunt i avall ens adonem que el cel no pareix estar a la mateix distància en totes les direccions: el cel que tinc sobre el meu cap pareix més proper que el que cau a l'horitzó.

Tot açò el que significa es que no ens adonem que totes les parts del cel es troben a la mateixa distància.

Un problema afegit es que la Lluna no té cap objecte al costat que ens puga servir de referència a excepció del propi cel així que degut a la sensació abans descrita, es dona la il·lusió.

Podem dir que si el cel fora una cúpula esfèrica, llavors les esferes grises pareixerien del mateix tamany estigueren on estigueren. Però en la cúpula que hem descrit, en forma aplanada, les esferes grises just al damunt nostre es veuen més grans, pq "estan" més properes que les que es col.loquen a l'horitzó.

Quan la lluna estiga baixa es veu contra un fons més llunyà (esferes grises menudes) i pareix més gran.

Pel contrari, quan la lluna està alta el cel està més "aprop" (esferes grises grans) i pareix més menuda.

Referència del llibre:

http://www.amazon.com/Stargazing-Secrets-Anton-Vamplew/dp/0061434949/ref=sr_1_1?ie=UTF8&s=books&qid=1303824344&sr=1-1

Les abelles i les cel.les hexagonals

Les abelles, tal volta, tenen coneixements matemàtics?

I d'on naix aquesta afirmació? Qualsevol de nosaltres ha vist alguna volta en persona, fotografia o documentals un panal d'abelles.

Aquestos panals tenen una forma geomètrica d'hexàgon i açò és degut a la necessitat que tenen els abelles d'optimitzar al màxim l'espai.

Les abelles, productores de mel, es veuen front a un inconvenient, i és el tindre que emmagatzemar la mel en cel.les tancades e independents. Per tant no tenen altra que la de buscar la màxima capacitat en el menor espai possible (tots hem vist les dimensions d'un panal).

Ens fixarem doncs en una variable, principalment, la compacitat.

Hi ha que tindre en tot moment present que quan més s'allunya algo del centre d'àrea és menys "compacte".

La figura que manté tots els punts de la frontera a la mateixa distància és el cercle. Així doncs, podríem dir que la esfera és la figura individual més compacta. El problema és quan fiquem diverses juntes, llavors es crearien forats entre les esferes com demostra el següent dibuix.

La forma d'agrupar esferes en la màxima compacitat possible és mitjançant la següent figura:

En aquesta figura es pot observar el problema dels forats entre les esferes però ja es té una xicoteta visió de l'hexàgon.

Una forma idealitzada d'eliminar els forats seria considerar les esferes d'un material plàstic. Així doncs si realitzem un treball sobre aquestes les deformaríem i reduiríem l'espai entre esferes.

El resultat seria aquest:

Degut a la deformació ara la distancia entre els vèrtexs es major i per tant, segons el nostre raonament inicial seria una menys compacte però eliminem espai entre esferes. Es necessari un cert consens per arribar a la situació òptima entre distància dels vèrtexs i forats.

També s'observa un xicotet espai entre les esferes. Per molt que nosaltres deformarem les esferes sempre ens quedaria un xicotet espai. L'única manera d'evitar-ho son emprant les figures geomètriques; triangle equilàter, quadrat o hexàgon.

D'aquestos tres el de major nombre de costats és l'hexàgon i per tant menys s'allunya del centre. (més compacte). Si ajuntem molts hexàgons no quedaran espais i els punts es trobaran quasi a la mateixa distància.

Així doncs podem donar una xicoteta explicació al perque de les geometries observades.