jueves, 21 de julio de 2011

Arena de la platja amb distint color


De cara a l'estiu amb la calor molts de nosaltres ens apropem a la platja per tal de prendre el sol i refrescar-nos amb un bany. Les nostres platges són de molts tipus, hi han d'arena, d'altres de blavons i unes poques de roca mare.
Em cridà l'atenció un dia d'aquestos de platja el vore que a les que són d'arena hi ha dues parts de diferent "color" per un costat l'arena humida d'un color obscur mentre que la més allunyada és de color més clar. Òbviament no és cap misteri dir que açò és degut a que es troba "banyada" però exactament pq és més obscura si es troba "banyada"?
Una volta més la física té una explicació i més concretament la òptica. Al Twitter de Quo vaig trobar una explicació senzilla i molt clara d'aquest fet.
Tot és basa en el que anomenem refracció.
Per refracció entenem, "canvi en la direcció que experimenta una ona al passar d'un medi material a un altre".
En el cas de la arena el que ocorre és que entre el grans hi han espais i si un feix de llum incideix en el material aquest el reflexa en gran mesura.
Si el material es troba humit, els espais es troben ocupats per l'aigua i el líquid element sols reflexa la llum en unes determinades condicions.
La majoria dels rajos es refracten, es a dir, es desvien amb un angle distint al d'incidència.
Per tant els rajos penetren profundament en l'arena, on són absorbits, al no reflexar-se.
Com el feix de llum es reflexa en major mesura en l'arena seca que no en l'arena humida, en conseqüència s'observa una tonalitat més obscura.

martes, 19 de julio de 2011

Missió cap a Vesta i la sonda Dawn


Que viatjar en l’espai és llarg i tediós no és cap novetat. Cal recórrer, mentre no desenvolupem noves tecnologies que ens permeten viatjar a majors velocitats, grans distàncies que en molts casos es mesuren en anys llum.
Per sort, hi ha parts del nostre univers i més concretament del nostre sistema, el solar, que es poden recórrer en un grapat d’anys.
Avui volia donar-vos la noticia de que per fi la sonda Dawn ha arribat al seu destí, el cinturó d’asteroides situat entre Mart i Júpiter exactament l’asteroide Vesta, a una distància total de 2,500 mil.lions de Km.
La sonda va despegar de la Terra en Setembre de 2007 i la NASA ha confirmat la seva arribada a les 8:30 a.m. del Diumenge.
Es de suposar que una volta la sonda ha arribat el primer que farà o ha fet ja és col.locar-se de manera que la pròpia gravetat de l’asteroide li permetesca orbitar al seu voltant durant quasi un any.
La NASA ha comentat que aquesta operació de readaptació a la òrbita de l’asteroide tardarà uns dies.
Una volta finalitze l’estudi de Vesta. La sonda ficarà rumb cap a Ceres.
Per què cal estudiar aquests asteroides?
La formació del planetes i per extensió del sistema solar té en els seus orígens en una sèrie de col.lisions entre blocs de pedra i gasos. Tota aquesta massa orbitava al voltant del Sol i degut als impactes anaren poc a poc consol.lidantse fins donar els planetes rocosos que avui coneguen (Mercuri, Venus, Terra i Mart).
Els asteroides que avui es situen al cinturó entre Mart i Júpiter són roques mare d’aquelles col.lisions inicials, es a dir, fragments de roca que no han sofert apenes alteracions ni impactes de cap tipus més enllà de xicotets asteroides.
El seu estudi pot donar información al voltant de la evolució del sistema solar i dels planetes.

jueves, 14 de julio de 2011

20 aniversari del Hubble



L'estiu està present i per això mateix vull demanar disculpes per reduir dràsticament la meva de manteniment operatiu del bloc.

Aquest estiu és ben calorós però per sort tenim treves, com la actual, en que les plujes refresquen l'ambient, les muntanyes (que falta fa!) i els nostres camps de conreus. Lamentar l'incendi originat al parc natural de la Serra d'Irta on ara fa dues setmanes vaig estar per gaudir d'un dia de platja.

La setmana passada a la localitat on veraneje amb la família i passe part de l'any, Moncofar, va aparèixer varada una balena. No puc assegurar a ciència certa quina varietat o espècie es tractava.
Avui no tinc molt de temps per contar-vos una curiositat científica així que he decidit que millor vos "refresque" amb unes espectaculars imatges del telescopi Hubble, que es troba de celebració ja que compleix 20 anys.
Són les 100 millors imatges captades i la veritat és que hi han de precioses.