viernes, 23 de septiembre de 2011

Què és un detergent?



 Una de tantes tasques que has de realitzar quan vius independitzat és "ficar" la llavadora. El mecanisme d'aquesta màquina és senzill. Un depòsit ple d'aigua a una temperatura predeterminada i en moviment per facilitar el rentat. El procediment també és senzill encara que el fabricant ens intente complicar les coses mitjançant els diferents programes disponibles. Es tracta doncs d'afegir una quantitat de detergent i un altra proporció de suavitzant.
Tot allò actua dintre del depòsit i finalitzat el procés tenim com a resultat roba neta. És en aquest moment que ens tenim que fer diverses preguntes com a científics que som, Què és roba neta? Què ocorre dintre dels depòsit? Què és el detergent?
Quan parlem de roba neta quasi sempre ens referim a l'absència de taques i olors al teixit. Les taques no són mes que xicotetes partícules de materials i/o fluids que s'adhereix a les fibres de cotó o del material del que estiguen fetes les prendes.
Aquests materials poden ser minúscules partícules de pols que deixen un rastre obscur, la majoria d'elles solubles en aigua, o pitjor encara, poden ser taques d'un determinar fluid com greix que aquestes són insolubles en aigua i per tant més difícils d'eliminar del teixit.
El nostre depòsit no és més que el lloc físic on es produeix una reacció entre el detergent i el teixit en presència d'aigua. Per tant cal imaginar un sistema format per el teixit, el greix, l'aigua i el detergent.
En primer lloc tenim que el greix està fixat en el teixit i per molt que nosaltres mesclem amb aigua no aconseguim arrancar-lo. En aquest moment és quan cal parlar d'una propietat, la Tensió superficial.
Encara que no ens sone de res aquesta propietat, la tensió superficial la tenim al nostre voltant en multitud d'exemples i formes. Per exemple, si som capaços d'obtindre bombolles de sabó és gràcies a la tensió superficial, o si les xicotetes cuques d'aigua o com també diem "zapateros" es poden desplaçar per la superfície de l'aigua, com feia Jesucrist, és gràcies a la tensió superficial de l'aigua que permet que el bitxet no s'enfonse.
Si anem a la Viquipèdia i busquem el significat de tensió superficial obtenim el següent resultat: "La tensió superficial és la manifestació de les forces intermoleculars a l'interior d'un líquid". Es a dir, implica  resistència d'un líquid a poder augmentar la seva superfície. Així doncs en el cas de les bombolles com no poden augmentar la seva superfícies es donen lloc una sèrie de forces que li confereixen una certa estabilitat.

I com podem relacionar aquesta propietat o fenomen físic amb el detergent?
Doncs bé, es tracta d'un joc d'equilibris entre l'aigua i el teixit amb un participant, el greix. En un principi tenim un teixit (T) amb una partícula de greix (P) adherida, ho introduïm a la llavadora i es plena d'aigua (A) que conté detergent.
Per a poder separar la partícula el que necessitem es que la tensió superficial del sistema T-P siga major que la dels sistemes T-A i P-A. Es a dir, que la tensió superficial de la roba bruta siga major que la del teixit net i que la del greix en l'aigua.
Nosaltres no podem augmentar la tensió superficial però si podem reduir-la mitjançant el detergent que és un agent tensioactiu.
Els agents tensioactius tenen com a principal propietat la capacitat de modificar la tensió superficial, reduint-la, gràcies  a la seva estructura. 

 Figura 1. Estructura tensioactiu.

Afegint detergent el que aconseguim és reduir la tensió superficial de l'aigua i per tant augmenta la inestabilitat del sistema teixit-greix i el greix es separa passant a formar part de l'aigua.

Cal tindre en compte que durant el procés es produeix bromera que descriurem com un sistema Aigua-aire. La bromera no influeix en el procés d'eliminació de brutícia, no caiguem en l'error de que un detergent que fa poca bromera neteja poc!
La bromera té com a finalitat mantenir P (greix) en suspensió i evitar que es torne a adherir al teixit. Diguem que funciona com a espècie de xarxa de pescar que atrapa les partícules de greix.

Per concloure, Quan parlem de detergent ens estem referint a un tensioactiu que permet reduir la tensió superficial de l'aigua. Aquesta reducció de la tensió superficial provoca que la brutícia que es troba sobre els teixits passe a la dissolució. La bromera que es produeix impedeix a la brutícia poder tornar al teixit.

Aquest és el procés fisic-químic que té lloc dintre la llavadora i la clau és la Tensió superficial.

Recordeu! Aquest procés no entén de colors així que de moment, caldrà seguir separant la roba blanca de la roba de color si no volem tindre cap disgust!

lunes, 19 de septiembre de 2011

40 mentides sobre ciència


En primer lloc voldria demanar disculpes per la "des-actualització" que ha sofert el bloc últimament. Degut al període d'exàmens i a canvis en la meva situació acadèmica no he pogut dedicar tot el temps que volgués a la pàgina.
A falta d'algunes idees i de projectes que estic encetant avui m'agradaria compartir amb tots vosaltres un interessant article que vaig llegir a la Quo.
L'article en qüestió és un llistat de mites relacionats amb la ciència en general i una breu explicació per a aclarir-los.
Trobareu que ni la muntanya més alta és el Tibet, ni l'aigua bull a 100ºC. He seleccionat aquells que fan referència a la ciència, per poder consultar-los tots més abaix vos deixe l'enllaç al llistat:
3.- Existen más de tres estados de la materia. Todos aprendimos en el cole aquello de sólido, líquido y gaseoso. Pero nos rompieron los esquemas cuando los científicos descubrieron un cuarto: el plasma. Actualmente hay quince estados, sumando a los ya conocidos otros de nombre rimbombante, como perfil de ionosfera, condensado de Bose-Einstein... aunque algunos de ellos solo se han detectado en condiciones experimentales extremas.
5.- Marte no es de color rojo. Podría ser marrón, naranja o amarillo, porque realmente aún desconocemos el auténtico color de su superficie. Lo que sí se sabe es que el aspecto rojizo que presenta al verlo por el telescopio se debe a la acumulación de polvo en su atmósfera.
10.- Tenemos menos cerebro que una hormiga. Si lo medimos en relación a nuestros respectivos tamaños, la verdad es que este insecto nos gana por goleada. Su cerebro solo pesa 0,3 mg, pero representa casi el 6% de su peso total, mientras que el humano, aunque ronda los 2 kg, equivale al 2% del total. Pero ellas solo tienen medio millón de neuronas, y nosotros llegamos a los 15.000 millones.
11.- El everest no es la montaña más alta del mundo. La mítica cima tibetana mide “solo” 8.848 m. Poco, si lo comparamos con el Mauna Kea, un volcán hawaiano que emerge en medio del Pacífico. Sobre el nivel del mar sobresalen 4.205 m, pero la mayor parte de su estructura (6.000 m) se oculta bajo el agua. Por eso, su altura total medida desde su base submarina es de 10.205 m. Casi 2.000 más que el Everest.
13.- Un día real dura más de 24 horas. La ciencia ha acuñado como medida de tiempo una unidad artificial llamada “día solar medio”, cuya duración, efectivamente, es siempre de 24 horas. Pero la duración de lo que los astrónomos llaman un “día solar verdadero” varía a lo largo del año, y puede llegar a alcanzar las 24 h y 4 minutos.
16.- Las películas no están hechas de celuloide. Los filmes se fabrican con acetato de celulosa. Este ingrediente no forma parte del celuloide, material plástico compuesto por nitrato de celulosa y alcanfor.
20.- La penicilina no la descubrió Fleming. Fue Ernest Duchesne, estudiante del Instituto de Medicina Militar de Lyon. Treinta y dos años antes que Alexander Fleming, el francés encontró un hongo con la propiedad de matar bacterias. Desafortunadamente, las autoridades científicas de la época no le hicieron caso, y su hallazgo cayó en el olvido hasta que fue redescubierto por el investigador británico.
21.- El agua sí tiene color y sabor. Únicamente el agua destilada resulta completamente transparente e insípida. Pero tanto el líquido potable como el del mar tienen en su composición iones de sales que le confieren un tono azulado muy leve. Además, la presencia de esas sales y de gases disueltos en ella, como el CO2, le confieren un sabor refrescante y cuasi dulce.
22.- Y también hierve a menos de 100ºC. Efectivamente, esa es la temperatura de ebullición del agua, pero siempre que nos encontremos al nivel del mar. Cuanto mayor sea la altitud, esa frontera de ebullición disminuye, y en lugares de alta montaña el agua hierve a una temperatura menor. De hecho, en el Everest lo hace al llegar a solo 71ºC.
25.- Y la vía láctea tendría que llamarse vía alcohólica. El nombre de Vía Láctea viene del latín, y significa “camino de leche”, ya que, según la mitología griega, fue originada por la leche surgida del pecho de la diosa Hera. Evidentemente, hoy sabemos que no está hecha de leche, aunque sí, en parte, de alcohol, ya que los astrónomos han descubierto en su interior una gigantesca nube de metanol de 400.000 millones de kilómetros.
28.- El universo no es de color negro. Aunque cuando lo miramos nos parece tan oscuro como la noche, en 2002 dos astrónomos de la Universidad Johns Hopkins, Karl Grazeburg e Ivan Baldry, sacaron un promedio de los colores emitidos por la luz de 200.000 galaxias. Y llegaron a la conclusión de que el dominante en el Universo es (con mucha diferencia) el beis.
32.- En el desierto más grande del mundo hace frío. Tendemos a identificar el desierto con calor, y pensamos que el Sahara es el más grande. Pero ese honor le corresponde a la Antártida. El Polo Sur tiene una extensión de catorce millones de kilómetros cuadrados, cuyo promedio anual de lluvia es de 5 mm (un milímetro de lluvia equivale a un litro por metro cuadrado), frente a los 127 mm anuales que registra el Sahara.
36.- Aristarco de Samos se adelantó a Copérnico. Porque este sabio griego (310-230 a. de C.) fue el primero en sugerir que la Tierra giraba alrededor del Sol. Dejó constancia de ello en un tratado titulado De revolutionibus caelestibus.
37.- El oxígeno y el agua no son los elementos más comunes de nuestro planeta. Es un mineral llamado perovskita (CaTiO3), formado por óxido de calcio y titanio. La razón de que haya tanto es que los científicos creen que la mayor parte del manto y el núcleo terrestres están formados por este compuesto. Hasta ahora ha sido imposible confirmar esta hipótesis, pero los expertos fundamentan sus deducciones en el análisis de los restos procedentes de las erupciones volcánicas.
38.- El cerebro no es gris. Al menos mientras estamos vivos. Dicho órgano está formado por materia blanca (una proteína grasa llamada mielina) y tejido gris (que contiene las neuronas); pero esos nombres son metáforas que no describen el auténtico color del cerebro, que es rosáceo por la profusión de vasos sanguíneos. La falta de riego hace que se vuelva gris oscuro al morir.
40.- El primer animal en el espacio no fue la perrita Laika, sino una mosca de la fruta que los americanos enviaron fuera de nuestra órbita en un cohete V-2 capturado a los alemanes.
Si voleu consultar la resta de punts aquest és l'enllaç a la notícia: