Sankt Hans

Avui volia comentar un poc el St Joan de Dinamarca o com col.loquialment i diuen Sankt Hans ( el de tota la vida).

Per ací també es celebra sant Joan i clar com la mar està a 16º (no meu invente, el meu company rus meu ha dit hui) pues prefereixen marxar als parcs a fer festa. No està permeti't fer foc als parcs i per tant les autoritats el que fan es preparar una gran foguera i tots som partíceps d'ella.

No penseu que ací tenen per costum botar la foguera i demanar desitjos, ací com son Víkings el que fan es bàsicament cremar una bruixa..si,si...ixa bruixa que es veu a la foto del dia es la que van ficar en tot lo alt per a desprès cremar-la.

Ells basen la festa en un antic ritual que conta que en la antigor (quan nosaltres supose que érem un ibers) quan arribava el solstici d'estiu ficaven en una pira a les bruixes i estes abans de cremar-se pegaven a fugir cap a Alemanya.

No es sol menjar res especial eixe dia sols els xiquets canten cançons tradicionals que òbviament encara no entenc.

El nostre menú? Doncs va ser frankfurts amb tomates i pebreres torrades...formatge per a untar amb all, olives negres i de postre un meló d'alger (molt bo).

Les Bicicletes son per al Estiu.

O això pensava Fernando Fernán Gómez...

La veritat es que ací les bicicletes son per a tot l'any dona igual que ploga, neve o et torres de calor (ejem,ejem, perdona? saps d'algun danès que haja mort per insolació).
Vages per on vages hi han carrils bicicleta i no res de quatre ratlles pintades al terra sinó que parlem d'un asfalt propi amb la seva vorera i les seves pròpies normes de circulació. Aquí consideren la bicicleta com un mitjà de transport més i com a tal si a les 00:00 tenen que agafar la bicicleta i tornar a casa que es troba a 30 Km doncs ho fan.

A la fotografia podeu vore la meva recent adquisició. Pareix una bicicleta normal i corrent però no. Es tracta d'una extranya màquina, quan puges una costereta la marxa es torna més dura i agarres un flato que tens que baixar i tot. Quan baixes la costereta (menys mal) la marxa es torna fluixa i per més que pedaleges això no reacciona i llavors ve l'altre gran misteri, NO TENEN FRENO DE D'ARRERE. vosaltres ho sabíeu? Jo tampoc i la primera volta vaig frenar en el de davant i la caiguda va ser guapa pero guapa, guapa. El freno és just pedalejant cap arrere. Si, si, si voleu frenar o reduïr la velocitat fas com que pedaleges cap enrere arriba a un tope i comença a frenar-se. Però cal programar quan fer-ho pq això és com un carguer que arriba a port, de frenar res. Va reduïnt la velocitat i si calcules mal la distància al semàfor, et toca frenar en el de davant i morir o tirar-te de la bici (com vaig fer jo la primera volta).

Ahir vaig visitar tot el dia Lyngby, que és el poble on estic vivint, millor dit, jo visc a les afores de tot sense res al voltant però Lyngby és el poble que queda més aprop. Hi ha de tot, des d'un centre comercial, cinema, pub (important), gasolinera, geladeria (important) i sobretot té UN KEBAB (el més important). Ahir hem vaig presentar al xic per a que es vaja fent a la meua cara i m'aplique algun descompte. Ara be, tot tanca a les 7 o abans així que tens que anar escopetat si vols gaudir d'algo.

Au va, vaig a dinar que sinó desprès no em quadren les hores....

Francesco i el caragol gegant

Hej alle!

Val si, tinc que admitir que encara fique en el traductor "hola a todos" però que conste que pense aprendre algunes paraules en danès.
Doncs res, aci estic en casa. Avui dissabte es el primer dia que puc dedicar a fer el que vulga i per tant toca anar a fer compra, llavadora i actualitzar el blog.

Per on podria començar? El diumenge passat a les 5 del matí estava de peu per a marxar cap a Alacant a agafar el vol. Sobre les 15:20 de la vesprada ja estava en Copenhague i el primer que vaig notar es que fred, un fred de collons i damunt plovia. "Típic temps d'estiu" em va dir Arkady, la persona que vingué al aeroport a per mi. Es un rus que està treballant en el mateix departament que jo.

Estic vivint en la mateixa empresa, si,si imagineu Porcelanosa que tinguera entre els tarongers de d'arrere dos casetes. Pues ahi estaria vivint jo. De traca! M'alse per el mati me rente la cara i mentres estic fent-me el pel tots em poden mirar.

El treball està molt bé, tinc el meu propi escriptori entre dos parets, al estil redacció de periòdic americà. Com a veïns tinc a altres estudiants que o be estan amb una beca Erasmus o son pràctiques d'empresa de la DTU (Denmark technical University). Al laboratori hi ha tot el que un químic puga imaginar. E perdut el conter de quants laboratoris poden haver però sols de caracterització poden ser 15. Un altre dia parlaré en calma sobre el projecte en el que m'han ficat.

Si a aquestes altures algú encara es pregunta per el títol del post, ara es el moment de donar resposta. Quan vaig arribar asi tot el mon em dia "Francesco" que si Francesco per aci, que si Francesco per allà...jo tot era dir "Paco" "Paco" "Ta tia la peluda si que li dien Francesco" però res, dien que no entenien pq Paco venia de Francesco...Al final vaig aconseguir que el meu nom fora Francisco i que em diguen Paco.
I lo del caragol? ara va!! no hi ha presa! Isc a córrer per el matins...pq clar això de que a les 4:30 siga de dia i que les persianes no estiguen de moda aci, fa que no puga dormir...Tindrieu que vore els caragols i baboses gegants que hi han en el bosc. Li pegues una patà a un i te trenques el peu. Es algo espectacular. Els d'Almassora fijo que morien d'excitació de vore un d'estos i més d'un es deixaria els pulmons xuclant la closca.

Demà penjaré un altre post parlant de la nit de St.Joan que també té història la cosa.

P.D. La foto es de la casa on estic vivint.

Castelló i la seva contribució a la mesura del metre.

Farà cosa de dos mesos vaig cursar una assignatura de lliure elecció anomenada "Observació de planetes". Una oportunitat d'adentrar-se en el mon de la Astronomia i Astrofísica

En ella ens explicaren des de la definició de planeta, estrel.la, asteroide, púlsar, etc.... fins a orientar-nos amb el telescopi en funció de les diferents coordenades.

No tinc cap interès en avorrir a ningú explicant com es calibra un telescopi o la base física que té, sols volia comentar una curiositat, relacionada en certa manera amb aquesta matèria, que fa alguns dies vaig conèixer i que em semblava oportuna per a compartir amb tots.

A Castelló i més concretament a Benicàssim es troba el desert de les palmes i en ell el conegut Bartolo. Es tracta d'una muntanya de 729 metres a 3 kilòmetres de la platja de Benicàssim.

Doncs bé, el 1790 la Assemblea Nacional de França acordà encetar els estudis per establir una unitat de mesura anomenada el metre. Calia trobar una magnitud relacionada que es mantinguera inalterable. Van escollir deumilionèsima part del meridià terrestre que passara per París des de Dunkerque fins a Barcelona.
Els treballs començaren el 1792. Ràpidament van detectar un error de tres minuts entre el valor geodèsic* i l'astronòmic, la qual cosa obligà a allargar la presa de dades fins a les Illes Balears. Açò feia necessari prosseguir la triangulació del litoral fins a al Montgó.
L'investigador, Mechain, s'establí durant quaranta dies en la cima del Bartolo per tal de continuar amb els treballs.
Fins a tres anys tardaren en finalitzar les investigacions Biot, Aragón i Chaix, ja que Michan va morir a la Pobla Tornessa.

Així doncs podem dir que la nostra terreta va contribuir a establir una unitat de mesura tan important com és el metre.

Avui en dia el Bartolo es un excel.lent observatori astronòmic i un vertex geodèsic per a treballs cartogràfics.
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Geodèsia: S'enten per Geodèsia "divisions geogràfiques de la terra" o "dividir la terra" com per exemple entre propietaris.

- José Soler Carnicer "Leyendas y tradiciones de Castellón". Carena editors, 2002. pàg.45-47.
- http://es.wikipedia.org/wiki/Geodesia

Coses a trobar en falta

Ja queda menys, el diumenge, per a que marxe cap a Dinamarca per encetar una breu etapa laboral.

Aquestos dies s'ajunten nervis per els exàmens, nervis per el que m'espera allà on vaig i nervis per el que deixe ací.

Els exàmens, sabré el divendres el que hi ha ja que els acabe. El que m'espera aniré dient-ho durant tot l'estiu en aquest blog
Algunes coses que deixe ací està sense cap dubte l'home que sempre ens arranca un somriure amb el seu optimisme, humor i diversió. Ell té de tot el que necessitem, i es una de les coses que de segur trobaré en falta. Crec que es de les persones més estimades a tot el Campus de Burjassot. Es tracta del volgut quiosquer Octavio.

Per a tots aquells que no el "conegau" vos deixe un vídeo que mostra tots els recursos que té al seu abast així com el seu propi caràcter. Com diuen alguns, "m'ha que es Crack!"

Stendhal i el seu síndrome

Aquesta setmana, escoltant un Podcast del que soc seguidor van fer una xicoteta descripció del que es el Síndrome d'Stendhal i tot siga dit, em va cridar l'atenció i em pareixia una bona forma de encetar aquesta secció.

Buscant per la xarxa una definició de que es el Síndrome d'Stendhal o mal del viatger romàntic vaig trobar, com a més clara i fàcil d'entendre la que em donava la Viquipèdia: "és una malaltia psicosomàtica que causa un elevat ritme cardíac, vertigen, confusió i fins i tot al·lucinacions quan l'individu és exposat a una sobredosi de bellesa artística, pintures i obres mestres de l'art".

El síndrome rep el nom del escriptor francès Marie Henri Beyle (Stendhal) que el va descriure al seu llibre després d'un viatge a Roma, Nàpols i Florència cap al 1817. Els síntomes els va descriure després de visitar la Basílica de Santa Crote en Florència i veure les Sibilies de Volterano: "La vida se me habia desvanecido, caminaba con temor a caer" "...tenía la necesidad de la voz de un amigo que compartiese mi emoción" (Stendhal).

Un estat d'ànim transitori que es manifesta al observar obres d'art de notable bellesa, normalment en un xicotet espai de temps i concentrades en una mateixa ciutat.

Així doncs les persones afectades solen ser turistes de mitjana edat, entre 26 i 40 anys, la majoria dones que viatgen soles i que procedeixen de ciutats tranquil·les amb una vida sense massa estímuls artístics.

Alguns dels sintomes serien:

Sintomes físics: suor, taquicàrdia i desmais.

Sintomes psicològics: trastorns de percepció, tan de sons com de colors, sentiments persecutoris i estat d'ansietat, sentiments depressius, o per el contrari estat d'eufória i en ocasions pensament omnipotent i absència d'autocrítica.

Podem resumir el síndrome d'Stendhal com sobrepassar el límit del plaer per a convertir-se en malestar.

Com deia Stendhal: "No me sentia en condiciones de razonar y me abandonaba a mi locura como a la vera de una mujer a la que se ama".

-------------------------------------------------------------------------------------------------
Fonts:
- Viquipèdia "Síndrome d'Stendhal".
- Treball "Sindrome Stendhal" de Patricia Morales García:
http://www.ugr.es/~setchift/docs/t15-sindromestendhal-patriciamorales.pdf