Francesco i el caragol gegant

Hej alle!

Val si, tinc que admitir que encara fique en el traductor "hola a todos" però que conste que pense aprendre algunes paraules en danès.
Doncs res, aci estic en casa. Avui dissabte es el primer dia que puc dedicar a fer el que vulga i per tant toca anar a fer compra, llavadora i actualitzar el blog.

Per on podria començar? El diumenge passat a les 5 del matí estava de peu per a marxar cap a Alacant a agafar el vol. Sobre les 15:20 de la vesprada ja estava en Copenhague i el primer que vaig notar es que fred, un fred de collons i damunt plovia. "Típic temps d'estiu" em va dir Arkady, la persona que vingué al aeroport a per mi. Es un rus que està treballant en el mateix departament que jo.

Estic vivint en la mateixa empresa, si,si imagineu Porcelanosa que tinguera entre els tarongers de d'arrere dos casetes. Pues ahi estaria vivint jo. De traca! M'alse per el mati me rente la cara i mentres estic fent-me el pel tots em poden mirar.

El treball està molt bé, tinc el meu propi escriptori entre dos parets, al estil redacció de periòdic americà. Com a veïns tinc a altres estudiants que o be estan amb una beca Erasmus o son pràctiques d'empresa de la DTU (Denmark technical University). Al laboratori hi ha tot el que un químic puga imaginar. E perdut el conter de quants laboratoris poden haver però sols de caracterització poden ser 15. Un altre dia parlaré en calma sobre el projecte en el que m'han ficat.

Si a aquestes altures algú encara es pregunta per el títol del post, ara es el moment de donar resposta. Quan vaig arribar asi tot el mon em dia "Francesco" que si Francesco per aci, que si Francesco per allà...jo tot era dir "Paco" "Paco" "Ta tia la peluda si que li dien Francesco" però res, dien que no entenien pq Paco venia de Francesco...Al final vaig aconseguir que el meu nom fora Francisco i que em diguen Paco.
I lo del caragol? ara va!! no hi ha presa! Isc a córrer per el matins...pq clar això de que a les 4:30 siga de dia i que les persianes no estiguen de moda aci, fa que no puga dormir...Tindrieu que vore els caragols i baboses gegants que hi han en el bosc. Li pegues una patà a un i te trenques el peu. Es algo espectacular. Els d'Almassora fijo que morien d'excitació de vore un d'estos i més d'un es deixaria els pulmons xuclant la closca.

Demà penjaré un altre post parlant de la nit de St.Joan que també té història la cosa.

P.D. La foto es de la casa on estic vivint.