jueves, 21 de julio de 2011

Arena de la platja amb distint color


De cara a l'estiu amb la calor molts de nosaltres ens apropem a la platja per tal de prendre el sol i refrescar-nos amb un bany. Les nostres platges són de molts tipus, hi han d'arena, d'altres de blavons i unes poques de roca mare.
Em cridà l'atenció un dia d'aquestos de platja el vore que a les que són d'arena hi ha dues parts de diferent "color" per un costat l'arena humida d'un color obscur mentre que la més allunyada és de color més clar. Òbviament no és cap misteri dir que açò és degut a que es troba "banyada" però exactament pq és més obscura si es troba "banyada"?
Una volta més la física té una explicació i més concretament la òptica. Al Twitter de Quo vaig trobar una explicació senzilla i molt clara d'aquest fet.
Tot és basa en el que anomenem refracció.
Per refracció entenem, "canvi en la direcció que experimenta una ona al passar d'un medi material a un altre".
En el cas de la arena el que ocorre és que entre el grans hi han espais i si un feix de llum incideix en el material aquest el reflexa en gran mesura.
Si el material es troba humit, els espais es troben ocupats per l'aigua i el líquid element sols reflexa la llum en unes determinades condicions.
La majoria dels rajos es refracten, es a dir, es desvien amb un angle distint al d'incidència.
Per tant els rajos penetren profundament en l'arena, on són absorbits, al no reflexar-se.
Com el feix de llum es reflexa en major mesura en l'arena seca que no en l'arena humida, en conseqüència s'observa una tonalitat més obscura.

martes, 19 de julio de 2011

Missió cap a Vesta i la sonda Dawn


Que viatjar en l’espai és llarg i tediós no és cap novetat. Cal recórrer, mentre no desenvolupem noves tecnologies que ens permeten viatjar a majors velocitats, grans distàncies que en molts casos es mesuren en anys llum.
Per sort, hi ha parts del nostre univers i més concretament del nostre sistema, el solar, que es poden recórrer en un grapat d’anys.
Avui volia donar-vos la noticia de que per fi la sonda Dawn ha arribat al seu destí, el cinturó d’asteroides situat entre Mart i Júpiter exactament l’asteroide Vesta, a una distància total de 2,500 mil.lions de Km.
La sonda va despegar de la Terra en Setembre de 2007 i la NASA ha confirmat la seva arribada a les 8:30 a.m. del Diumenge.
Es de suposar que una volta la sonda ha arribat el primer que farà o ha fet ja és col.locar-se de manera que la pròpia gravetat de l’asteroide li permetesca orbitar al seu voltant durant quasi un any.
La NASA ha comentat que aquesta operació de readaptació a la òrbita de l’asteroide tardarà uns dies.
Una volta finalitze l’estudi de Vesta. La sonda ficarà rumb cap a Ceres.
Per què cal estudiar aquests asteroides?
La formació del planetes i per extensió del sistema solar té en els seus orígens en una sèrie de col.lisions entre blocs de pedra i gasos. Tota aquesta massa orbitava al voltant del Sol i degut als impactes anaren poc a poc consol.lidantse fins donar els planetes rocosos que avui coneguen (Mercuri, Venus, Terra i Mart).
Els asteroides que avui es situen al cinturó entre Mart i Júpiter són roques mare d’aquelles col.lisions inicials, es a dir, fragments de roca que no han sofert apenes alteracions ni impactes de cap tipus més enllà de xicotets asteroides.
El seu estudi pot donar información al voltant de la evolució del sistema solar i dels planetes.

jueves, 14 de julio de 2011

20 aniversari del Hubble



L'estiu està present i per això mateix vull demanar disculpes per reduir dràsticament la meva de manteniment operatiu del bloc.

Aquest estiu és ben calorós però per sort tenim treves, com la actual, en que les plujes refresquen l'ambient, les muntanyes (que falta fa!) i els nostres camps de conreus. Lamentar l'incendi originat al parc natural de la Serra d'Irta on ara fa dues setmanes vaig estar per gaudir d'un dia de platja.

La setmana passada a la localitat on veraneje amb la família i passe part de l'any, Moncofar, va aparèixer varada una balena. No puc assegurar a ciència certa quina varietat o espècie es tractava.
Avui no tinc molt de temps per contar-vos una curiositat científica així que he decidit que millor vos "refresque" amb unes espectaculars imatges del telescopi Hubble, que es troba de celebració ja que compleix 20 anys.
Són les 100 millors imatges captades i la veritat és que hi han de precioses.

lunes, 20 de junio de 2011

Eclipse total de Lluna 15 de Juny del 2011 segona part.



Després del eclipse, frustrat, del passat 15 de Juny i dic frustrat ja que l'horitzó Est es trobava núvol i per tant gran part de la lluna roja no es va poder apreciar, penge algunes fotografies fetes amb la càmera del meu telèfon mòbil.
La majoria han sigut descartades i aquestes 5 són les de millor qualitat després d'aplicar alguns filtres amb un programa de retocatge fotogràfic. Demane disculpes als puristes de la fotografia però és el que e pogut fer.

Hi han algunes preguntes al voltant del fenomen que caldria contestar aprofitant la ocasió. La primera i principal,

Que és un eclipse?
La paraula eclipse prové del grec i més concretament prové de la paraula "ekleipsis" que significa "que falta, desaparició".
Així doncs, no és d'estranyar que per eclipse s'entenga la desaparició d'un dels elements predominant al nostre cel. o bé, la nostra estrel.la principal, el Sol o bé el satèl.lit de la Terra, la Lluna.

Però, exactament, que és el que provoca la seva "desaparició". Més que d'una desaparació estaríem parlant d'una ocultació degut a la superposició de cossos. Es a dir, Hi han tres grans cossos (bé per les seves dimensions o per la curta distància respecte de la Terra) que poden produir aquest fenomen. Parlem del Sol, la Lluna i la mateixa Terra.

Quan parlem d'un eclipse de Lluna ens referim a la interposició de la Terra entre la lluna i el Sol. A la següent imatge teniu una descripció de com és el fenomen:

Figura 1.

Així doncs nosaltres el que apreciem normalment és el reflex del Sol en la lluna i al interposar-se la Terra degut al seu moviment al voltant del Sol el que provoca és una ocultació temporal de la radiació i per tant la "desaparició" de la Lluna.

Al cas d'un eclipse de Sol és la Lluna la que s'interposa directament entre la Terra i el Sol. La següent imatge és prou aclaratòria:

Figura 2.


Per que és va poder veure la Lluna d'un color roig?

Aquells que pogueren gaudir completament del eclipse és degueren adonar de que la lluna adquiria una tonalitat rogenca. Açò és degut a la Terra i més concretament a la part "obscura" de la Terra. Si nosaltres poguérem torbar-nos en la superfície de la Lluna en el moment que la Terra creua per davant nostre i ens oculta la radiació solar, apreciaríem com pels marges del planeta la radiació es torna d'un color rogenc. Açò són els amaneixers i capvespres de tota la superfície terrestre. Aquesta radiació és projecta a la lluna i reflecteix a la Terra que és el que finalment apreciem.

Figura 3. Capvespre qualsevol

D'aquesta manera podem donar explicació al que ocorre quan té lloc un eclipse i el per que de les tonalitats que és poden apreciar sempre quan la climatologia ens ho permetera!

martes, 14 de junio de 2011

Eclipse total de Lluna 15 de Juny del 2011



Demà Dimecres tindrà lloc un eclipse de lluna total que podrà ser visible a tot el País valencià i les Illes Balears.

A la pàgina web http://www.astronomia.org/2011/eclipseluna06.html podem trobar l'horari del mateix i com es pot vore l'inici de la totalitat de l'eclipse.
Tindrà lloc al voltant de les 19:22 amb el cènit sobre les 20:12 hores. Cal indicar que aquestes hores són UTC (Universal Time Coordinated) i per tant cal afegir +2 hores per conèixer la nostra hora.

Així doncs, al voltant de les 22:12 hores tindrà lloc la "desaparició" de la lluna del nostre cel.

I on mirem?

Doncs bé la nostra lluna tendeix a sortir per l'est, al igual que el sol per la qual cosa es recomana que es fixe el punt de visió en Est-SudEst.

Des del interessant blog Astroafición han creat un vídeo explicatiu del fenomen de l'eclipse.

Gaudiu d'aquest fenomen, aquells que pugueu, amb un mapa astronòmic ja que moltes estrel.les es podran veure millor degut a la desaparició de la claror de la lluna.

http://youtu.be/AWGOZtqi2Bo

domingo, 12 de junio de 2011

Dos nous elements a la taula periòdica


Ja fa temps que els estudiants de química de batxiller com de la Universitat estudien la taula periòdica. Més enllà de les propietats de la mateixa tenim la percepció de que la taula és inamovible. Es a dir, no varia la seva composició.
Però més enllà de poder dir que açò és una afirmació verídica, és just tot el contrari. La taula periòdica segueix evolucionant. Mireu fins quin punt evoluciona que en els últims 250 anys la taula periòdica a anat "creixent" a un ritme de 2.5 elements per any.

Un exemple, el que avui ens tracta, és el corresponent als element 114 i 116. Després d'anys d'estudi s'ha acceptat la seva inclusió a la taula periòdica.
En principi el seu nom serà: Ununquadium y Ununhexium però com ha passat al llarg de la història els seus descobridors tenen l'honor de batejar-los amb el nom que vulguen i ja es parla del Flerovio i Moscovio en honor a Greorgy Flyorov i la ciutat de Moscow.

El Ununquadium fou descobert al 1998 degut a la col.lisió d'isòtops de Plutoni i Calci i tingué un temps de vida de 30 segons, temps més que suficient per poder analitzar les seves propietats. L'experiment tingué lloc al Institut central d'investigacions Nuclears (ICIN).
La història del Ununhexium és similar.

Però la cosa no acaba ací encara estan en període d'avaluació els elements 113, 115 i 118.

Així doncs podem dir que la taula periòdica segueix ben viva i en continu creixement.

Us adjunte una bonica imatge de la taula periòdica de Theodore Gray. Jo la tinc en làmina poster penjada a la habitació. Crec que és una forma molt elegant i original de representar la taula periòdica




viernes, 20 de mayo de 2011

Gas pebre o spray OC

Durant aquesta setmana s'estan produint manifestacions per la democràcia a les ciutats d'Espanya. València no és menys i a la plaça de l'Ajuntament la gent es concentra.
La junta electoral va prohibir les concentracions el dia de reflexió i el Diumenge d'eleccions.
Davant d'aquesta situació em vingué al cap mesures de persuasió que es podrien emprar i (encara que no se fins a quin punt és legal i espere que no es done mai) vaig pensar en el famós spray anti-persona.
El gas en qüestió es troba en un recipient d'alumini barnitzat per a evitar la corrosió amb una capacitat d'uns 30 mL. l'espray en qüestió té com a principal característica que es tracta d'un agent lacrimògen (irrita les glàndules lacrimals) i per tant pot produir ceguera parcial durant un període de temps.

De qué es composa dit spray?

El principi actiu d'aquest gas químic és la Capsaïcina. Aquest compost orgànic és el responsable del sabor picant d'alguns aliments i és el principi actiu de les pebreres.

Quins efectes presenta el spray?

L'exposició al spray és ineficaç en cas de tindre els ulls tancats ja que la irritabilitat es du a terme en la còrnia dels ulls. Una volta s'obrin els ulls pot afectar provocant una sensació de cremor i per tant impedint obrir els ulls completament.
Així i tot la capacitat de realitzar tasques físiques no es troben alterades.
Transcorreguts 15 segons des de la seva aplicació la pell comença a irritar-se provocant erupcions.

Com contrarestar els efectes?

La capsaicina és un oli per tant insoluble en aigua. Rentar els ulls amb aigua no és una mesura eficaç per poder eliminar el producte. Un possible remei casolà és l'aplicació de llet i/o detergents que poden arrastrar i eliminar els greixos.
A més es recomana el parpelleig continu per poder provocar la llàgrima que ajude a eliminar part de la substància.

És legal a Espanya?

Els sprays OC són legals a Espanya. Els aprovats tenen una composició del 5% en spray i/o una composició de 22 gr.

Per tant, per concloure, podem dir que si sou afectats per aquestos sprays el millor remei és l'aplicació d'un desengreixant que ajude a la eliminació de la Capsaicina.