lunes, 14 de febrero de 2011

Exposició a la Sala Matisse d'Aina Buforn



Avui m'agradaria parlar de la interessant exposició fotogràfica que Aina Buforn, la meva cosina, té ara mateix a la Sala Matisse de València.

Fins el proper 28 de Febrer la podreu visitar al carrer Campoamor número 60.

Baix el títol "Noches de neón, amanecer sintético" trobareu una exposició dividida en dos parts però que es troben íntimament relacionades.

No vull fer un anàlisi més profund ja que se que ella és seguidora del blog així que quasi preferisc que siga ella mateixa qui ens faça una breu explicació per a tots vosaltres.

Quedeu tots avisats i informats i més val que aneu, perque vos faré un qüestionari al respecte !

jueves, 10 de febrero de 2011

conferència: Vida extraterreste?



Dimecres per la vesprada vaig acudir a una conferència al centre de cultura contemporània Octubre. La conferència dintre del cicle, bar de ciència, tractava sobre la possibilitat de vida extraterrestre a nivell microbiològic (bacteris) i/o físic. Personalitats com ara el professor Juli Peretó, el professor Fernando Ballesteros i el reconegut professor Ricardo Amils.

Fou una breu introducció, en la que tots tres ponents foren esperançadors i optimistes amb la possibilitat de l'existència de vida. Això si, des d'un principi sentaren les bases de que en cas de vida es tractaria de nivells moleculars i/o bacteriològics, deixant com algo remot l'existència de vida intel·ligent.
Ràpidament deixaren pas a les preguntes dels assistents que obriren foc amb una pregunta directa. Quina és la seva opinió personal al respecte del descobriment de bacteris que substitueixen fòsfor per arsenic?
Cal en primer lloc aclarir que el fòsfor es de gran importància en la divisió cel·lular i actualment no s'aprecia l'existència de vida en absència de fòsfor.

El professor Juli Peretó assenyalà l'importància del descobriment, ja que suposarà una nova estratègia química diferent, es a dir, organismes que han trobat una estratègia de supervivència completament diferent a la que ara coneguem basada en el fòsfor.

Es plantegen noves químiques d'origen de la vida?
A l'espai de la química, les vies d'investigació no van enfocades a la busqueda de noves fonts de vida o orígens de la vida. Les investigacions van focalitzades la possible substitució de la química actual per d'altres. (química del Si, Ar...).

Les preguntes seguien fluint des d'un òptica més biològica que física, però cal comentar la següent pregunta:

Quines diferències hi han entre sistemes físics, químics i bioquímics?

El professor Peretó incidí en que la gran diferència entre un sistema bioquímic i un físic i/o químic es la capacitat de d'adaptació, auto-manteniment, reproducció i reconstrucció interna.

El professor Ballesteros ens feu una breu introducció a la paradoxa de Fermi.
Paradoxa de Fermi: Es tracta d'una contradicció entre les estimacions que asseguren que hi ha un alta probabilitat de d'existència de civilitzacions intel·ligents en l'univers, i l'absència d'evidències de dites civilitzacions.
La formulació exacta seria: La creença comú de que l'Univers posseeix nombroses civilitzacions avançades tecnològicament, combinada amb les nostres observacions que suggereixen tot el contrari es paradòxica suggerint que el nostre coneixement o les nostres observacions son defectuoses o errònies...

Així doncs, a les conclusions que es van poder extraure de la conferència es que es molt probable la vida extraterrestre però no tal i com l'imaginem amb naus espacials i sers intel.ligents sinó parlaríem de organismes unicel.lulars que son capaços de desenvolupar la seva vida en condicions completament diferents a les nostres. Sense necessitat d'una química del carboni basada en l'aigua i el fòsfor sinó probablement en el desenvolupament de nous mecanismes o estratègies de supervivència.
No es fàcil la seva detecció ja que tal volta no tenim ni la tecnologia necessària per la seva detecció ja que la nostra està basada en els sistemes model imperants al nostre planeta.

Es doncs aquí on van focalitzades les investigacions, en trobar biodiversitats completament diferents que puguen, qui sap, explicar la possible vida a d'altres planetes.


martes, 25 de enero de 2011

Ministra Garmendia i llei de la ciència



Bon dia,
Aquest matí, com cada dia, e pegat una repassada als periòdics estatals. Avui tenia interès en compartir una entrevista que li fan a la ministra Garmendia. En ella parla de la Llei de ciència que contempla la desaparició de la figura de 'Becari' per als investigadors, també parla de la necessitat dels mecenatge i es aquí on a mi se ma activat l'alarma.

El mecenatge, inversió privada al món de la ciència es una absoluta realitat-necessitat. La carença/omissió dels governs per apostar al ritme necessàri en I+D+i (Investigació+desenvolupament+innovació) obliga a les universitat, instituts tecnològics i en definitiva, centres d'investigació a buscar altres vies de finançació, (lògic).
Però no podem obviar que les inversions privades tenen com a fi obtindre beneficis d'allò en el que inverteixen i per tant, poc a poc, la investigació es centra en la demanda dels inversors.
El coneixement per coneixement (com s'ha conegut a la investigació científica) queda poc a poc relegada a la necessitat immediata de particulars per obtindre noves millores en el seu sector.
Es obvi que la investigació busca trobar noves alternatives que milloren l'existent. Per millora es pot entendre, reduir processos, reduir impacte ambiental i/o reduir costos.
Però, on queda la investigació sense benefici empresarial? Es a dir, investigacions en camps com la filosofia, història, psicologia, filologia...

Amb la incorporació d'inversions privades poc a poc, enfoquem la investigació cap allò que rebote en un rèdit econòmic, aparcant aquelles investigacions que no siguen rentables.

Al loro!

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/01/24/ciencia/1295865362.html

(Enllaç al periòdic Elmundo.es on es pot trobar l'article-entrevista).

jueves, 13 de enero de 2011

Com s'obté el café descafeniat?






Estem al període d'examens i per tant es dispara el consum d'excitants amb la finalitat d'obtindre major nombre d'hores de vigília per poder estudiar i menys hores de son.
Entre els excitants més emprats estan el café i les begudes dolçes amb quantitats aberrants de cafeína, taurina, etc, etc...

Davant d'una taça de café em vingué un dubte, com s'obté el café descafeinat?
Una volta més mitjançant la química i/o la física podem obtindre resposta.

El procés de descafeinització té lloc mitjançant el tractament dels grans de cafè amb un dissolvent. Seguidament, s'eliminen les restes de solvent dels grans.
Hi han dos mètodes principalment:
1-Solvents Químics.
2-Gasos supercrítics.
Descafeinització amb reactius químics:
En primer lloc, els grans verds son tractats amb vapor, baix pressió. Aquest tractament unfla els grans, incrementant l'àrea de la superfície, fent que la cafeïna siga fàcil d'eliminar. El següent pas és l'extracció de la cafeïna emprant un solvent, novament baix pressió, a una temperatura proper a al punt d'ebullició del solvent.
Idealment, el solvent deu eliminar la cafeïna selectivament, sense afectar al cafè de ninguna manera. Després del descafeïnat sols xicotetes traces del solvent queda en el cafè. Encara que, el reactiu emprat deu ser segur, per a que aquestes traces no afecten la salud d'algú que prenga cafè descafeïnat. Les traces de cafeïna que queden adherides als grans son eliminades mitjançant l'ús de vapor.
Els reactius emprats per al descafeïnat son clorur de metilè i acetat d'etil, majoritàriament.
La cafeïna retirada per els reactius químics pot ser emprada comercialment com saboritzants.
Descafeinització mitjançant gasos supercrítics:
A temperatura i pressió sobre el punt crític, els gasos es comporten més be com líquids i poden ser emprats com solvents. El CO2 supercrític s'empra com un solvent selectiu per a la cafeïna. Es aplicat al cafè verd prèviament tractat amb vapor a temperatures al voltant de 70 ºC i elevada pressió. La cafeïna es separada del gas per rentat o per adsorció i el gas reciclat. En aquest mètode la capa permeable del gra de cafè es preserva i per tant sols la cafeïna és eliminada.

http://knol.google.com/k/-/-/14j3i4hyjvi88/bxlumy/zosels.jpg


martes, 4 de enero de 2011

Blog tancat per reflexió acadèmica


No cregueu que el blog romandrà tancat durant molt de temps. Es tracta d'una jusitificada absència degut al període d'examens.

Disculpeu les molèsties a tots aquells que seguiu de forma continuada el blog (mode irònic on/off).

Pròximament tornarem amb entrades tan curioses com "com s'obté el café descafeïnat?" "Es podrien explicar les psicofonies mitjançant la física?" i d'altres articles culturals que tan vos agraden.

Ens veiem a finals de mes!

domingo, 19 de diciembre de 2010

Fa fred. (Com eliminar el baf dels vidres del cotxe)

Aquesta setmana fa un fred que pela !!!!

Ja des del principi de la setmana vam començar a "sentir" com baixaven les temperatures. Amb el cel completament ras i encara que feia un poc de solet l'aire gelat ens tallava els llavis, i ens obligava a molts a traure de l'armari abrics que sols ens fiquem una o dues voltes a l'any.

Aquestos dies molts de nosaltres hem agafat el cotxe per desplaçar-nos per les rodalies i de segur que molts heu observat un fenomen que es dona amb aquestes condiciones un tant extremes.

Els vidres del vostre cotxe s'empanyen completament al poc d'estar conduint i vos toca ficar l'aire en direcció al vidre.

Ací vos deixe una xicoteta explicació didàctica de pq es produeix aquest fenomen termodinàmic.

El nostre sistema es troba composat per un vidre amb una cara externa, més gelada i una interna més calenta respecte del cotxe. La part interna del vidre es troba a una major temperatura principalment per nosaltres mateixa que amb les nostres respiracions exhalem aire humit calent.
Aquest aire calent en contacte amb el vidre es condensa ja que tendeix a transferir calor a la part externa del vidre que es troba més gelada. Aquesta transferència de calor és la responsable del canvi d'estat de l'aire.

Però moltes voltes, quan anem en grup, es genera un debat que es sol acabar amb la decisió unànime del conductor. Aire gelat o calent per a desempanyar? la clau, igualar temperatures.

Si fiquem aire gelat, observarem com ràpidament desapareix el condensat. Açò és degut a que igualem les temperatures i per tant al baixar la temperatura de l'interior i més concretament de la zona pròxima al vidre, l'aire deixa de condensar.

Però, aquells que diuen que l'aire calent no és sol.lució cal dir que estan equivocats. Es inclús millor que l'aire gelat. Ja que en el moment que eliminem la font d'aire gelat, es tornarà a empanyar el vidre per la diferència de temperatures (done per suposat que la gent no ha deixat de respirar).
Al ficar l'aire calent, el procés és més lent, el que intentem es escalfar la part externa del vidre i per tant de nou igualar temperatures. Al moment que tenim igualades les temperatures i per tant ja no tenim rastre de baf podem reduir la potencia de l'aire i deixar-ho al mínim per a que de forma constant vaja subministrant calor al vidre i no permetre que torne a produir-se un desequilibri tèrmic a més de tindre nosaltres mateixa una sensació agradable a l'interior del vehicle.

Important, cal subministrar l'aire directament a la superfície vítria no val ficar l'aire per les eixides comunes.

Curiós com mitjançant un raonament termodinàmic podem solucionar xicotetes incomoditats del dia a dia.

Per als constipats, en estos dies de fred, mengeu taronges que no se si serà del tot cert aixo de la vitamina C però almenys consumim productes del terreno que falta ens fa per a l'economia !!!!

jueves, 25 de noviembre de 2010

Crisi mundial, taxes i la Universitat

Aquesta setmana estem vivint un nou episodi de la Crisi Mundial. La caiguda de Irlanda, que necessitarà d'un rescat econòmic per poder "sobreviure" a tornat a disparar les alarmes a la resta d'Europa i com no seguint amb les sigles P.I.G.S (quin encert de sigles) ara tots els focus miren als altres dos països que queden. La P (Portugal) i la S (Spain).

Els països segueixen apretan els seus cinturons, per ofegar a les persones que menys tenen a vore amb tota aquesta situació, mentre aquells que amb les butxaques plenes segueixen dient que no tenen prou, que necessiten més ajudes i que s'enfonsen.

Amb aquest pla de austeritat ha tocat el torn a la Universitat i veiem com a Londres, Itàlia i Atenes els estudiants surten al carrer intentant evitar el que serà una pujada de les taxes, i es que han vist com una forma de poder sustentar la pèssima financiació universitària es la pujada del preu del crèdit.

Sense anar més lluny a Espanya el MEC va publicar al gener de 2010 un document sota el nom "Documento de reflexión de las políticas de financiación de las universidades para promover la excelencia acadèmica e incrementar el impacto socio-económico del sistema universitario español".
En aquest document trobem al punt 3.1.5 que pujant entre un 10 i un 30% el preu de les segones i terceres matricules entre 2011 i 2016, les segones matrícules cobriran el 50% del preu real del servei educatiu i les terceres el 100%.

Que vol dir açò? Tenint en compte els preus actuals, els 6 crèdits (assignatura anual estàndard) ens costarien al voltant de 80€, les segones convocatòries 330€ i les terceres i successives 660€.

No cal dir que tenint en compte que, per exemple, en Químiques per curs es "sol" matricular d'uns 40-60 crèdits la matrícula podria acabar costant 6600 € sense tindre en compte que els crèdits de Laboratori son més cars. Açò impedeix el accés universal a la Educació (dret constitucional) i més encara veient la precarietat de beques per part del govern.

No ens podem quedar amb el discurs de que amb aquestes mesures es busca la excel·lència (procurar que els alumnes aproven a la primera convocatòria) ja que tots sabem que el baix rendiment no sols és degut als alumnes sinó també a una mala gestió de la docència (professors), la mala planificació dels estudis, la sobresaturació d'horaris teoria/pràctiques...

Per tant, Qui podrà estudiar? Obviament aquells que puguen pagar taxes tan elevades. Tenint en compte que amb l'aplicació dels graus que considera als estudiants "treballadors a temps complet" no seran aquells que treballen per pagar-se els estudis. Més bé seran els estudiants que les seves famílies acomodades els ho puguen permetre.

Poc a poc l'ensenyança superior viurà episodis d'elitització.

Escoltarem allò de que les beques préstec vindran a pal·liar les carences del govern. Però que son les beques préstec?
Aquest tipus de beques venen etiquetades per els bancs que son els principals mecenes de les mateixes.
Davant de la impossibilitat dels governs de destinar diners a fons perdut (ajudes a estudiants) seràn els bancs els que cobrisquen aquestes necessitats, a fons perdut? Es clar que no. Serà el govern qui a llarg plaç tindrà que poc a poc abonar el cost d'aquestes beques amb interessos.
Es a dir, es tracta d'una transferència de diners públics cap al capital privat amb un sobre-cost.

El pla Bolonya no acaba amb l'implantació dels graus i màsters de Post-grau (que tants estudiants llicenciats estan patint) la precarietat del ministeri d'Educació i de la conselleria fan que les pròpies Universitats tinguen que buscar noves fonts d'ingressos i pareix ser que els estudiants (aquells que no tenen pràcticament ni veu ni vot ens els claustres i juntes de facultat) els que sustentaran l'estructura.

Document de financiació per a descarregar:
http://rapidshare.com/files/433069838/150110-Documento-Financiaci__n__1_.pdf