Quan les llaunes valen el seu pes en or.

Escric quasi per vergonya per que veure que l'última entrada es del dia 13 es de pena capital.

El fet de que haja baixat el nombre d'entrades es degut a que les ultimes setmanes estan sent prou rutinàries. A la feina tot va més o menys igual. Després de fer el gros de la síntesi ara toca esperar resultats i en una empresa com aquesta amb un bon grapat de treballadors i treballadores les mostres s'acumulen. Per a que vos feu una idea, en un dels tests de caracterització, anomenat ICP, m'han donat de data limit el 28 d'agost.

Per tant, ara em dedique a redactar l'introducció de la memòria final i ja que estem doncs estudiar un poc.

En aquests temps morts sempre es tiren en falta xicotets detalls que passem per alt en el nostre dia a dia en casa. Com per exemple no poder sintonitzar les emissores de ràdio preferides per el fet d'estar fora del territori espanyol. Curiós i moltes voltes irritant. A més llegir el periòdic es complicat ja que la majoria sols et mostren alguns titulars i si vols seguir llegint més et toca subscriure't.

El cap de setmana vam anar a la ciutat a fer turisme com toca. Es a dir, tot el dia rodant amb bicicleta per els carrers de Kobenhavn. Vam visitar el castell (prou semblant al de Pamplona), la zona portuària, el palau reial, el port de Nyhavn, El parc d'atraccions del Tivoli (aquest sols per fora pq cal pagar entrada), L'ajuntament i vam fer una passejada per els carrers cèntrics.

Fent marxa turística hi han coses que et criden l'atenció. Per exemple a Kobenhavn pràcticament ningú fuma. Pots entrar a qualsevol bar, pub, discoteca, etc, etc...i sortir tranquil·lament amb la roba impol·luta de fums i tot siga dit, es de agraïr.
A més, em crida l'atenció que aquí no hi han cables, es a dir, aquests típic cables de llum i telèfon no els veus per cap lloc sinó que van baix terra. Les faroles no son com les nostres de pal. Sinó que hi han uns cables que creuen els carrers i queden sostingudes just al mig.

A aquestes altures tal volta encara vos pregunteu el per que del títol de l'entrada. Doncs bé, es degut a que aquí el retornar les llaunes es premia, per dir-ho d'alguna manera. Aquí si tornes a la tenda les llaunes de beguda (cervesa o refrescs) et donen un kronen i vulgues o no un kronen rere kronen fa paper !!!!
Passa el mateix amb les botelles de plàstic i el vidre. Encara que en el cas del vidre si que pagues el sobre-cost del recipient per tant es com si et tornaren el preu.
Degut a aquest fet existeix tot un "negoci" al seu voltant. Es normal trobar-te amb gent, amb pocs recursos, rebuscant per les papereres o per el terra llaunes de beguda, vidre o plàstic per a retornar. I hi ha que vorel's !!!! van carregats amb sacs plens !!!

P.D. La sirenita es troba a Shanghai (així està ben escrit pare?) i per tant en el seu lloc han ficat una pantalla que emet 24 hores des d'allí. Curiós, no?
------------------------------------------------------------------------------------------------

Fotos:
1) Es del port, en aquesta part es troben la majoria de creuers, nosaltres vam veure 3. Al meu costat no està la sirenita es el seu germà perjudicat. Jajaja (foto quasi inèdita, ningu sap que està ahí).
2) Es la meva oficina.
3) el port de Nyhavn, entra cap a la ciutat. Les cases estan pintades de colors. Es molt bonic i la gent es senta a la vora per a prendre cerveses i xarrar. També hi han músics que toquen jazz.
4) la famosa pantalla amb la "little mermaid"...

El dia a dia

Últimament la cosa està un poc monòtona la veritat. Finalitza't el mundial ja no hi ha eixa "obligació" de tindre que anar una volta per setmana a la ciutat. Es fa un poc pesat anar fins allà la veritat.
Cal agafar un tren, un autobús i el metro.
Aquí la forma de desplaçar-te es mitjançant una targeta de 10 viatges que vas ticant cada volta que inicies el trajecte i que et permeteix durant 1,5 hores realitzar tots els viatges i transbords que vulgues. El mapa de l'area metropolitana es divideix en 8 zones. La zona del centre correspon a la primera zona i ja la perifèria es va dividint en les successives zones.
Les targetes es poden comprar a les màquines de l'estació o en qualsevol kiosc.

Aquí els preus no son barats per al transport públic per a que vos feu una idea, un bono de deu viatges de la meva zona (5) costa uns 275 DKK que venen a ser uns 40 euros. Per tant el viatge costa 4 euros.

L'altra opció, que ja vaig comentar anteriorment, es utilitzar una bicicleta però el meu cul encara no està preparat per una palissa com eixa, uns 50 min en bici.

Un altra cosa que encara no he comentat es el tema del temps. Aquí últimament està un poc loco. Ja son dues setmanes de més de 30º i com aquí ixes temperatures no les tasten molt, doncs no tenen aire acondicionat. Conclusió, ens morim a l'oficina i laboratoris.
Com es pot vore a la foto igual fa calor que de repent es gira l'aire i ens deixa tormentes com aquesta. Es un poc desesperant la veritat però poc a poc et vas acostumant.

També volia xarrar sobre les menjades. El sistema de menjades que segueixen aci es com a la resta d'Europa (comence a pensar que els raros som nosaltres). El desdejuni es un dels plats forts. Normalment es fan una tostada de pa, d'aquest que ja e comentat en un altre post, que du llavoretes, pipes, etc. amb una llesca de formatge i de pernil.
Una cosa que tenen aquí per desdejunar que la veritat es que m'agrada molt son uns batuts de yoghurt amb fruites (fresa, vainilla, fruites del bosc, pinya, mango) ja venen preparats i amb muesli està molt bo.
Cap a les 11:30 es dina; Normalment una ensalada variada, però variada, variada i no lo que tenim a espanya amb un segon plat amb una mica de carn o peix. També hi han una especie de tostades del famós pa del que sempre parle que duen damunt un poc de mantequilla, cogombre i salmó. Estan molt bons !!!
Cap a les 15:00 ens fem una peça de fruita i ja el sopar es sobre les 19:00-19:30 que sol ser prou lleuger la veritat. En el meu cas carn torrada amb una mica de cogombre o verdures.
Es curiós però nosaltres que tenim més fruita i verdures fresques que ells, en mengem prou menys. Duc aquí tres setmanes i crec que e menjat més bajoca crua i bollida que en tot l'any !!!!

A vore si em passa algo emocionant i vos conte per que la veritat es que últimament no fem molta cosa.

Nicolas Flamel

Avui volia tornar a ficar un xicotet post de cultura general, sempre relacionat d'alguna manera amb la ciència.

Avui li toca el torn a Nicolas Flamel. Es tracta, possiblement, de l'Alquimista més enigmàtic de l'historia. Sobre les seves esquenes hi han multitud de llegendes que el relacionen directament amb la pedra filosofal, l'immortalitat i la transmutació de metalls en or.

Nicholas Flamel va nàixer a Pontoise el 1330 fou un escrivà, copista i llibrer jurat. Gràcies a la seva feina, al 1355, durant la guerra del cent anys, va aconseguir un grimori alquímic que tardà 21 anys en desxifrar. Per aconseguir-ho viatjà fins a Lleó, Espanya, per a trobar-se a un iaio rabí de nom "Maestro Canches" que li ensenyà el llenguatge i simbolisme de la interpretació.

Fou llavors quan "comensa" la seva tasca alquímica. Totes les seves vivències i escrits científics es troben al llibre de les figures jeroglífiques (1399) en aquest mateix llibre es pot trobar el seu magisteri filosofal on explica els misteris de la pedra filosofal i la creació de vida animal o vegetal "mitjansant" la Palingenesia* de les ombres.

En 1382, segons la llegenda, va aconseguir transmutar Mercuri, Coure i Plom en Or. Gràcies a les riquesses que va anar acumulant es va convertir en un filantrop. També s'assegura que durant aquests anys va elaborar una tintura, gracies a la qual ell i la seua dona, van obtindre la immortalitat. Però lo que es segur es que van morir entre el 1410 i 1415 i les seves restes es troben al cementeri de St.Jacques de la Boucherie.

La làpida, es troba al museu de Cluny.

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Palingenesia: Prové de les paraules gregues "Palin" (nou) i "génesis" (nàixer). Planteja que cada ser viu compleix un cicle d'existència que compren el naixement, existencia i mort. Després de la mort vindria la reencarnació. Segons aquesta teoria el cicle es repeteix una volta i un altra.

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Nicolas_Flamel

Una xicoteta festa

Ja veig que vos aneu animant a comentar els posts, gràcies !!!! sempre va bé saber que algú et llig.

Avui volia comentar el que fou la meva primera festa en Dinamarca. No penseu ni que vaig anar a un bar o un pub o una discoteca. Es tracta d'una festa en casa d'un company de feina.

Es prou comú el reunir-se gent a les cases i fer allí la xarrà, beure i menjar alguna cosa. Hi ha que pensar que als bars no es pot gaudir de la companyia i a més es car sortir de marxa (sols per entrar a un lloc ja et cobren com a mínim 3 euros i sense consumició).

La festa en qüestió la va organitzar una companya que marxa de vacances al seu país, Rússia, i volia despedir-se de nosaltres.

Hi ha tot un ritual al voltant. Vam arribar i l'amfitrió ens va rebre a la porta per tal de convidar-nos a passar, saludar-nos i advertir-nos de que a casa seva hi ha traure's les sabates abans d'entrar.
Tot seguit ens va acompanyar a la cuina on havia preparat tota mena de menjars. Ensalada de cranc, coca d'alberginia, coca d'espinacs, tomaques farcides de formatge, ou i allets. Al forn tenia una safata de natxos. Tot era en plan buffet, agafaves un plat et servies el que volies i ella et servia la beguda i ja després marxàvem al saló on estaven la resta, en total uns 11.

Com tota festa que s'aprecie tenia música, sonava allà a lo lluny un disc d'èxits d'ABBA i hi ha que dir que no es permetia fumar. Es curiós per des de que estic ací encara no he notat el que es que la roba es "tufe" de fum.
Després del "picoteo" vam seguir xarrant, rient i bevent fins que vam decidir que tocava ja beure Vodka.
El Vodka no es el que moltes voltes pensem nosaltres, una beguda blanca d'alta graduació que es mescla amb fanta de llima. El vodka per a ells i països adjacents es tot un fenomen social. Es beu gelat i assoles. En gots un poc més grans de xupito. Les instruccions d'ús son les següents:

1-S'exala la major quantitat possible d'aire.
2-Es beu TOT el gotet de trago.
3- Es torna a exhalar la major quantitat d'aire possible.
4- Es menja alguna cosa, normalment un "pepinillo".

D'aquesta manera t'evites mals de cap al dia següent. I tinc que dir que així es.

Una cosa que em va cridar molt l'atenció de les cases daneses es que es tracta d'edificis centenaris en molts casos. Degut a açò, molts d'ells estan dissenyats per a que no tinguen bany ja que antigament el bany era el "corral" que les finques podien tindre en la planta baixa. Diguem que una garita.

Açó provoca que conforme es reformen els edificis i es vagen instal.lant banys, aquests no tinguen una ubicació adequada ja que no estava pensat tindre que ficar una habitació d'aquest tipus, i el que passa es que aquí els banys poden fer perfectament 2m2 com a molt.

Per tant, crec que a Copenhague perfectament pots sentarte a plantar un pi, mentre et rentes les dents i et dutxes. Ja que no hi ha plat de dutxa. Sols un desaigüe just al centre de l'habitació.

Un dia a la platja

Encara que parega mentida, l'any et regala algun dia en el qual et pots sentir com en casa i animar-te anar a la platja i més si tens una ben aprop de casa.

Es tracta de Belleveu, una bonica platja al Est de Lyngby de sorra blanca. Però això no es el més impactant sinó que per sort si no t'agrada la sorra no hi ha problema pq tens la gespa a sols 3 metres.
Aquí el concepte de platja el tenen clar, amb les seves pistes de volley, els seus baretos on venen gelats, les sombrilles, els vigilants, etc... però no tenen clar altres coses. Es tracta del tema dels banyadors i/o biquinis. Perfectament et pots trobar amb un maromo que es passeja en calçotets BLANCS de camalet, com una xica amb bragues de dona major i subjectador "d'encaje" .

Però encara hi han mes coses que et poden impactar quan vas a la platja. Jo tenia clar que les dones musulmanes es banyaven en roba mentres els seus homes es dediquen a mirar a les xiques en tanga i top-less (d'estes hi han en tots els llocs) però clar quan ja veus a gent de la zona, banyant-se en vaquers i camiseta o en un vestit que quan ix es transparenta tot et preguntes, "però et-to que é !!!!"

Total que al final hem vaig cremar i tot amb el sol i per tornar a casa amb la bici, ufff !!!!

Un altra cosa que volia comentar es que aci son molt donats a les barbacoes, i les fan en qualsevol lloc i moment. Duen un xicotet perol ple de carbó i allà on van l'encenen i estaquen dins uns frankfurts.
Aquí el tema de la cervesa es prou limitat, tan limitat que de moment jo sols e begut dos (Tuborg i Carlsberg) son les dos cerveses daneses per excel.lencia i les més comercialitzades. Tenen una amplia gama de productes, des de la Light, la classic, etc...fins a una beguda isotònica i tot que jo no e provat.
Una cosa que m'agrada d'aquest país es el menjar. No tenen una gran varietat gastronòmica però si es cert que preparen el pa molt bo, amb moltes llavors i diferents productes. Des de pa amb formatge, pebrot, llavors de tota classe, pipes, etc...I sobretot les ensalades !!!! mmmm, no son donats a emprar oli i per tant preparen salses de toto tipus. Les ensalades duen de tot, verdures com ara pèsols, enciam, pebrot, albergínia, carabassa, tomaca, pepino, ceba; Ou, pollastre, peix, carlota, curry, etc, etc...fins i tot quicos!!!!

Solem dinar cap a les 11:00-11:30 i sopar a les 18:30-19:00.

En el pròxim capítol parlaré de la meva primera festa a Dinamarca.