Els vampirs i els seus mites

Aprofitant que fa quatre dies que va ser la nit de tot sants i al seu voltant sempre hi ha misteri, terror i fantasia. Feia temps que volia escriure una entrada sobre aquests temes.

  Més concretament avui parlaré dels vampirs. Probablement els personatges de terror més extensos i amb més romanticisme al seu voltant.

  El concepte de vampir es clar i extens. Són criatures (no vives) amb aparença humana que tenen la capacitat de transmutar a rates penades.

  Els vampirs s'alimenten de sang que aconsegueixen directament de les seves preses (normalment humans).

 No tenen reflex als espills i són vulnerables al sol i els alls. A més, la forma d'acabar amb ells és mitjançant una estaca de fusta.

Aquesta seria la seva descripció més rigorosa, ara bé, no parle en cap moment de la seva aparença física ja que els tenim de tot tipus i formes.

Figura 1. Exemples de vampirs.

Però...Podem donar una explicació científica al comportament i característiques dels vampirs?

  La resposta és si. El més important que cal entendre es que es tracten de personatges que han evolucionat des del segle XV, aproximadament, i que han estat presents en el folklore popular. Per tant, moltes de les seves llegendes han sigut modificades, corregides i augmentades en base a l'època en la que han viscut. Han begut de totes les experiències i temors de cada època.

Una primera explicació que es pot donar amb referència a l'aspecte dels vampirs és la enfermetat anomenada porfíria.

La porfíria és una enfermetat metabòlica que provoca una deficiència d'enzims encarregats de la síntesi del grup hemo (part de la hemoglobina de la sang). La hemoglobina és la encarregada del transport de l'oxigen per la sang.

Un aspecte a tindre en conter és que en el cas de sofrir Porfíria la persona és fotosensible, el sol li deixa marques a la pell.

Les marques o lesions poden produir destrucció del teixit. En fases avançades de la enfermetat, pot provocar mutilacions en orelles i nas, llavis i genives deformats. Així doncs, podríem imaginar com en segles passats una persona amb porfíria tindrà l'aspecte de algú amb les dents ben llargues!

Al patir una deficiència en la síntesi del grup hemo. Els malalts de porfíria pateixen també d'anèmia. La anèmia té com a conseqüència, entre d'altres, el fet de que la pell paladeig. Era costum tractar la anèmia amb teràpies de sang, beure sang d'animals per a reconstituir el ferro en el cos.

 Com a nota curiosa dir que al s.XIX era "moda" entre la noblesa el seguir règims basats en aigua i vinagre per a provocar-se anèmies i així tindre la pell pàl·lida.

Tal volta aquesta curiositat podria explicar el fet de que molts vampirs són nobles (comptes), gent econòmicament solvent que vesteix sumptuosament.

  Per tant tenim persones malaltes de porfíria que han d'ocultar-se del sol perquè els pot danyar i a més necessiten beure sang per a tractar l'anèmia. Ah! i amb possibles mutilacions que provocaven un efecte de llargs ullals.

Ja tenim identificat el problema que sofririen les persones mal anomenades vampirs.

I tot la llegenda al seu voltant, quina explicació té?

•     Quin animal té en la seva alimentació, entre altres aliments, la sang, són nocturns i fugen del sol? Exacte! Les rates penades. No és d'estranyar que s'associe a la figura del vampir. Val, accepte que alguns hageu pensat en els mosquits com a animals amb semblants característiques...

•     En moltes cultures els espills s'associen a la mort. En algunes regions de l'Est d'Europa els espills han de cobrir-se en presència d'un cadàver sinó diu la tradició que pot ocórrer una desgracia en la casa. No era un bon presagi veure el reflexe d'un cadàver en un espill.

•     Els alls poseixen substàncies químiques que exacerben els símptomes de la porfíria. Dubte que cap malalt tinguera passió per un plat cuinat amb all.

•     Els vampirs, dèiem al principi, són criatures mortes. Per tant per a evitar que el vampir poguera cada nit despertar i assassinar, es clavaven estaques al cor. Com a resultat emetrien gemits causats per l'empalament. Els cadàvers s'unflen de gasos per la descomposició dels òrgans i la estaca clavada servia com a via d'escapament emetin sons que podrien ser confosos com a expressions dels cadàvers. Per lo que confirmaria la teoria d'aquells que creien en els vampirs i que la única de matar-los era mitjançant la fusta.

Figura 2. Mosquit vampir. Per als que vos heu fet una imatge mental.

 Per finalitzar dir que era obvi que front la ignorància de les persones de l'època que no coneixien ni la Porfiria, ni els gasos de descomposició de la matèria orgànica. Associaren aquests fets a creences fantasioses. Ara ens tirem les mans al cap i ens riguem però en els nostres dies encara busquem explicacions fantasioses a fets que estan per explicar.

  Als nostre dies les pseudociències beuen de les nostres ignoràncies encara per descobrir però que amb el pas del temps cauran pel seu propi pes.