Ja estem al Nadal, l'hivern a més ja fa acte de presència i
la veritat és que encara que no fa fred,
ens trobem en l'any més calorós de la història, si que engalanem les
nostres cases amb motius nadalencs com són l'arbre de nadal, les veles roges,
les fulles de pi, les xemeneies i la neu.
On jo visc per sort o desgràcia no tenim neu i tal volta per
això és un fenomen que ens atrau tant. Avui li pegava voltes al tema i m'ha
vingut un pensament al cap. No és cert allò que diuen de que la neu està formada
per cristalls geomètrics? I com serà?
Ràpidament he buscat a la xarxa i com no el nostre amic i
eina bàsica de coneixement, la Viquipèdia, ens donava una sèrie d'informacions
de gran utilitat.
Quan parlem de neu cal tindre en compte que ens estem
referint a un fenomen meteorològic. És, sense anar més enllà, la precipitació
de cristalls de gel. Aquests cristalls s'agrupen per a formar flocs. La neu és
un material granular amb una estructura oberta i suau.
Tal i com coneixem d'escola, la neu es forma a les capes
altes de l'atmosfera quan el vapor d'aigua experimenta una deposició a
temperatures inferiors a 0ºC.
Què hi ha al voltant de la seva geometria?
Kepler, al 1611, reconegué per primera volta la geometria
dels flocs de neu amb una publicació que suposava la primera descripció de la
geometria dels flocs. En aquella publicació enfocava tot el seu estudi a una
única geometria, la hexagonal.
Segons Kepler la forma dels flocs venia determinada per la
temperatura i la humitat i es doncs en unes determinades condicions que es
poden formar també geometries basades en el triangle i en el dodecàgon.
Ja en 1885, Bentley intentà fotografiar flocs de neu
idèntics amb un microscopi sense èxit postulant que no era possible que
existiren dos flocs de neu idèntics.
No fou fins al 1988 que un equip de Wisconsin demostrà que
si era possible trobar dos flocs idèntics sempre i quan el voltant en el que es
formen siga suficientment semblant .
Però la pregunta és, Perquè tenen aquesta geometria?
Els braços dels flocs de neu són simètrics. Una possible
explicació és el fet de que hi haja comunicació entre un braç i el seu extrem
oposat. La tensió de la superfície podria donar explicació a la comunicació. Un
altra explicació podria ser que els braços creixquen independentment en un
ambient que es pensa que varia ràpidament en quant a la seva temperatura,
humitat, etc. Es creu que aquest ambient és relativament homogeni especialment
en la escala d'un sol floc, provocant el creixement dels braços en un alt
nivell de semblança visual, responent d'una mateixa manera a unes condicions
ambientals idèntiques, de la mateixa manera que els arbres sense relació
aparent responen als canvis generant anells molt semblants als seus troncs.
Hi ha algun tipus de classificació dels cristalls de neu?
A la pàgina web SnowCrystals.com podem trobar una
interessant classificació dels tipus de cristalls de neu que podem trobar:
Figura 1. Taula de classificació.
Aquesta classificació presenta un
total de 35 tipologies diferents. A més, la de la Comissió Internacional de neu
i gel basada en 7 tipus bàsics amb diverses modificacions, la de Nakaya amb un
total de 41 i la classificació de Magono and Lee, la més complexa amb un total
de 80 tipus de cristalls. (
http://www.nasa.gov/pdf/183515main_Magono_and_Lee_Snowflake.pdf).
Per finalitzar vos deixe amb alguns exemples de cristalls
vists al microscopi, com podeu comprovar la neu artificial no te res a veure amb la natura...
Figura 2. Cristall de làmines sectorials.
Figura 3. Cristall de dendrites estelars.
Figura 4. Cristall dodecagonal.
Figura 5. Neu artificial.
Agraïments a la web de Viquipèdia, Snowcrystals.com, nasa.gov i recuerdosdepandora.com
