El alquimista Cormelius: Cristalls de neu

Ja estem al Nadal, l'hivern a més ja fa acte de presència i la veritat és que encara que no fa fred, ens trobem en l'any més calorós de la història, si que engalanem les nostres cases amb motius nadalencs com són l'arbre de nadal, les veles roges, les fulles de pi, les xemeneies i la neu.

On jo visc per sort o desgràcia no tenim neu i tal volta per això és un fenomen que ens atrau tant. Avui li pegava voltes al tema i m'ha vingut un pensament al cap. No és cert allò que diuen de que la neu està formada per cristalls geomètrics? I com serà?

Ràpidament he buscat a la xarxa i com no el nostre amic i eina bàsica de coneixement, la Viquipèdia, ens donava una sèrie d'informacions de gran utilitat.

Què és el neu?

Quan parlem de neu cal tindre en compte que ens estem referint a un fenomen meteorològic. És, sense anar més enllà, la precipitació de cristalls de gel. Aquests cristalls s'agrupen per a formar flocs. La neu és un material granular amb una estructura oberta i suau.

Tal i com coneixem d'escola, la neu es forma a les capes altes de l'atmosfera quan el vapor d'aigua experimenta una deposició a temperatures inferiors a 0ºC.

Què hi ha al voltant de la seva geometria?

Kepler, al 1611, reconegué per primera volta la geometria dels flocs de neu amb una publicació que suposava la primera descripció de la geometria dels flocs. En aquella publicació enfocava tot el seu estudi a una única geometria, la hexagonal.

Segons Kepler la forma dels flocs venia determinada per la temperatura i la humitat i es doncs en unes determinades condicions que es poden formar també geometries basades en el triangle i en el dodecàgon.

Ja en 1885, Bentley intentà fotografiar flocs de neu idèntics amb un microscopi sense èxit postulant que no era possible que existiren dos flocs de neu idèntics.

No fou fins al 1988 que un equip de Wisconsin demostrà que si era possible trobar dos flocs idèntics sempre i quan el voltant en el que es formen siga suficientment semblant .

Però la pregunta és, Perquè tenen aquesta geometria?

Els braços dels flocs de neu són simètrics. Una possible explicació és el fet de que hi haja comunicació entre un braç i el seu extrem oposat. La tensió de la superfície podria donar explicació a la comunicació. Un altra explicació podria ser que els braços creixquen independentment en un ambient que es pensa que varia ràpidament en quant a la seva temperatura, humitat, etc. Es creu que aquest ambient és relativament homogeni especialment en la escala d'un sol floc, provocant el creixement dels braços en un alt nivell de semblança visual, responent d'una mateixa manera a unes condicions ambientals idèntiques, de la mateixa manera que els arbres sense relació aparent responen als canvis generant anells molt semblants als seus troncs.

Hi ha algun tipus de classificació dels cristalls de neu?

A la pàgina web SnowCrystals.com podem trobar una interessant classificació dels tipus de cristalls de neu que podem trobar:

Figura 1. Taula de classificació.

Aquesta classificació presenta un total de 35 tipologies diferents. A més, la de la Comissió Internacional de neu i gel basada en 7 tipus bàsics amb diverses modificacions, la de Nakaya amb un total de 41 i la classificació de Magono and Lee, la més complexa amb un total de 80 tipus de cristalls. (http://www.nasa.gov/pdf/183515main_Magono_and_Lee_Snowflake.pdf).

Per finalitzar vos deixe amb alguns exemples de cristalls vists al microscopi, com podeu comprovar la neu artificial no te res a veure amb la natura...