martes, 25 de enero de 2011

Ministra Garmendia i llei de la ciència



Bon dia,
Aquest matí, com cada dia, e pegat una repassada als periòdics estatals. Avui tenia interès en compartir una entrevista que li fan a la ministra Garmendia. En ella parla de la Llei de ciència que contempla la desaparició de la figura de 'Becari' per als investigadors, també parla de la necessitat dels mecenatge i es aquí on a mi se ma activat l'alarma.

El mecenatge, inversió privada al món de la ciència es una absoluta realitat-necessitat. La carença/omissió dels governs per apostar al ritme necessàri en I+D+i (Investigació+desenvolupament+innovació) obliga a les universitat, instituts tecnològics i en definitiva, centres d'investigació a buscar altres vies de finançació, (lògic).
Però no podem obviar que les inversions privades tenen com a fi obtindre beneficis d'allò en el que inverteixen i per tant, poc a poc, la investigació es centra en la demanda dels inversors.
El coneixement per coneixement (com s'ha conegut a la investigació científica) queda poc a poc relegada a la necessitat immediata de particulars per obtindre noves millores en el seu sector.
Es obvi que la investigació busca trobar noves alternatives que milloren l'existent. Per millora es pot entendre, reduir processos, reduir impacte ambiental i/o reduir costos.
Però, on queda la investigació sense benefici empresarial? Es a dir, investigacions en camps com la filosofia, història, psicologia, filologia...

Amb la incorporació d'inversions privades poc a poc, enfoquem la investigació cap allò que rebote en un rèdit econòmic, aparcant aquelles investigacions que no siguen rentables.

Al loro!

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/01/24/ciencia/1295865362.html

(Enllaç al periòdic Elmundo.es on es pot trobar l'article-entrevista).

1 comentario:

  1. Al loro! Que no estamos tan mal! Solo por llevar un poco la contraria, yo sí que estoy a favor de aumentar la relación universidad-empresa. A los americanos no les va mal del todo con ese sistema. Los historiadores (Vogler) escriben libros que se aplican al cine, los psicólogos (Csikszentmihalyi) tienen teorías que se aplican a los videojuegos, y los filósofos venden libros de auto-ayuda. Con ganas, no es tan difícil sacarle beneficio a una idea ;)

    ResponderEliminar