Aquest mes es va fer públic el
premi nobel de química i va ser per al químic Daniel Shechtman pels seus
estudis i descobriment dels quasicristalls.
Què són els quasicristalls?
Per a explicar que són els
quasicristalls cal citar en primer lloc que són els cristalls. Nosaltres emprem
erròniament la definició de cristall. Parlem de cristall quan ens referim a les
botelles, finestres..es a dir, el material transparent silicat. Doncs bé, no és
exactament un cristall, això s’anomena vidre.
Un vidre és un material silicat
(base de silici) amorf, sense estructura. I anem més enllà un vidre és un líquid!
Hi ha estudis que demostren que els rosetons de les catedrals tenen una major
densitat i grossor a la seva base degut a que el vidre colorejat “corre” cap
avall.
Un cristall per altre costat es un
sòlid amb una estructura periòdica definida i per tant en aquest cas si és un
sòlid. La estructura pot ser de àtoms, ions o molècules.
La seva formació és deguda a la cristal·lització
de gasos a altes pressions en les parets interiors de les cavitats rocoses de
les anomenades Geodes. La qualitat, tamany, color i forma depèn tant de la
pressió i composició de gasos, de la temperatura, etc...
Per tant, un cristall està format
per la unió de partícules disposades de forma regular seguint un esquema
determinat que es reprodueix, en forma i orientació, en tot el cristall i que
crea una xarxa tridimensional. En funció del tipus de unió i de la disposició
tenim diferents tipus de cristalls.
En el cas dels quasicristalls podríem
dir que tenim un material intermig entre els anteriors, es a dir, es tracta de
materials amb semi-periodicitat. No es poden construir per la repetició de la
xarxa. A diferència d’un vidre si es troben organitzats i per tant no podem dir
que siguen amorfs.
 |
| Figura 1. Diferents xarxes a la estructura del quasicristall. |
On podem trobar els quasicristalls?
En la majoria d'aleacions d'Alumini (Al-Li-Cu, Al-Mn-Si,
Al-Ni-Co...) i també d'altres elements químics (Ti-Zr-Ni, Zn-Mg-Ho,
Zn-Mg-Sc...)
Quines propietats presenta un quasicristall?
Els quasicristalls no són bons conductors elèctrics. Són
materials molt durs i resistents. Per tant són bons materials antiadherents per
a paelles a diferència del Tefló si emprem un metall (ganivet) no ratllarem la
superfície sinó que serà precisament el ganivet el que sofrirà l'acció de la
duresa del quasicristall.
També pot tindre un bon ús per a acers amb aplicació per a la
pell, com les maquinetes d'afaitar o material quirúrgic ja que si afegim
partícules quasicristal.lines evitarem que el material puga sofrir deformacions
derivades de la dislocació (defecte comú als materials metàl•lics). Aquestes
partícules eviten la dislocació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario