Crisi mundial, taxes i la Universitat

Aquesta setmana estem vivint un nou episodi de la Crisi Mundial. La caiguda de Irlanda, que necessitarà d'un rescat econòmic per poder "sobreviure" a tornat a disparar les alarmes a la resta d'Europa i com no seguint amb les sigles P.I.G.S (quin encert de sigles) ara tots els focus miren als altres dos països que queden. La P (Portugal) i la S (Spain).

Els països segueixen apretan els seus cinturons, per ofegar a les persones que menys tenen a vore amb tota aquesta situació, mentre aquells que amb les butxaques plenes segueixen dient que no tenen prou, que necessiten més ajudes i que s'enfonsen.

Amb aquest pla de austeritat ha tocat el torn a la Universitat i veiem com a Londres, Itàlia i Atenes els estudiants surten al carrer intentant evitar el que serà una pujada de les taxes, i es que han vist com una forma de poder sustentar la pèssima financiació universitària es la pujada del preu del crèdit.

Sense anar més lluny a Espanya el MEC va publicar al gener de 2010 un document sota el nom "Documento de reflexión de las políticas de financiación de las universidades para promover la excelencia acadèmica e incrementar el impacto socio-económico del sistema universitario español".

En aquest document trobem al punt 3.1.5 que pujant entre un 10 i un 30% el preu de les segones i terceres matricules entre 2011 i 2016, les segones matrícules cobriran el 50% del preu real del servei educatiu i les terceres el 100%.

Que vol dir açò? Tenint en compte els preus actuals, els 6 crèdits (assignatura anual estàndard) ens costarien al voltant de 80€, les segones convocatòries 330€ i les terceres i successives 660€.

No cal dir que tenint en compte que, per exemple, en Químiques per curs es "sol" matricular d'uns 40-60 crèdits la matrícula podria acabar costant 6600 € sense tindre en compte que els crèdits de Laboratori son més cars. Açò impedeix el accés universal a la Educació (dret constitucional) i més encara veient la precarietat de beques per part del govern.

No ens podem quedar amb el discurs de que amb aquestes mesures es busca la excel·lència (procurar que els alumnes aproven a la primera convocatòria) ja que tots sabem que el baix rendiment no sols és degut als alumnes sinó també a una mala gestió de la docència (professors), la mala planificació dels estudis, la sobresaturació d'horaris teoria/pràctiques...

Per tant, Qui podrà estudiar? Obviament aquells que puguen pagar taxes tan elevades. Tenint en compte que amb l'aplicació dels graus que considera als estudiants "treballadors a temps complet" no seran aquells que treballen per pagar-se els estudis. Més bé seran els estudiants que les seves famílies acomodades els ho puguen permetre.

Poc a poc l'ensenyança superior viurà episodis d'elitització.

Escoltarem allò de que les beques préstec vindran a pal·liar les carences del govern. Però que son les beques préstec?

Aquest tipus de beques venen etiquetades per els bancs que son els principals mecenes de les mateixes.

Davant de la impossibilitat dels governs de destinar diners a fons perdut (ajudes a estudiants) seràn els bancs els que cobrisquen aquestes necessitats, a fons perdut? Es clar que no. Serà el govern qui a llarg plaç tindrà que poc a poc abonar el cost d'aquestes beques amb interessos.

Es a dir, es tracta d'una transferència de diners públics cap al capital privat amb un sobre-cost.

El pla Bolonya no acaba amb l'implantació dels graus i màsters de Post-grau (que tants estudiants llicenciats estan patint) la precarietat del ministeri d'Educació i de la conselleria fan que les pròpies Universitats tinguen que buscar noves fonts d'ingressos i pareix ser que els estudiants (aquells que no tenen pràcticament ni veu ni vot ens els claustres i juntes de facultat) els que sustentaran l'estructura.

Document de financiació per a descarregar:
http://rapidshare.com/files/433069838/150110-Documento-Financiaci__n__1_.pdf