Avui volia tornar a ficar un xicotet post de cultura general, sempre relacionat d'alguna manera amb la ciència.
Avui li toca el torn a Nicolas Flamel. Es tracta, possiblement, de l'Alquimista més enigmàtic de l'historia. Sobre les seves esquenes hi han multitud de llegendes que el relacionen directament amb la pedra filosofal, l'immortalitat i la transmutació de metalls en or.
Nicholas Flamel va nàixer a Pontoise el 1330 fou un escrivà, copista i llibrer jurat. Gràcies a la seva feina, al 1355, durant la guerra del cent anys, va aconseguir un grimori alquímic que tardà 21 anys en desxifrar. Per aconseguir-ho viatjà fins a Lleó, Espanya, per a trobar-se a un iaio rabí de nom "Maestro Canches" que li ensenyà el llenguatge i simbolisme de la interpretació.
Fou llavors quan "comensa" la seva tasca alquímica. Totes les seves vivències i escrits científics es troben al llibre de les figures jeroglífiques (1399) en aquest mateix llibre es pot trobar el seu magisteri filosofal on explica els misteris de la pedra filosofal i la creació de vida animal o vegetal "mitjansant" la Palingenesia* de les ombres.
En 1382, segons la llegenda, va aconseguir transmutar Mercuri, Coure i Plom en Or. Gràcies a les riquesses que va anar acumulant es va convertir en un filantrop. També s'assegura que durant aquests anys va elaborar una tintura, gracies a la qual ell i la seua dona, van obtindre la immortalitat. Però lo que es segur es que van morir entre el 1410 i 1415 i les seves restes es troben al cementeri de St.Jacques de la Boucherie.
La làpida, es troba al museu de Cluny.
-----------------------------------------------------------------------------------------------
Palingenesia: Prové de les paraules gregues "Palin" (nou) i "génesis" (nàixer). Planteja que cada ser viu compleix un cicle d'existència que compren el naixement, existencia i mort. Després de la mort vindria la reencarnació. Segons aquesta teoria el cicle es repeteix una volta i un altra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario