¿Por qué plantar hortalizas o cortarte el pelo con la luna llena?

La luna ha sido, a lo largo de la historia, una fuente de inspiración de mitos y leyendas. Fenómenos naturales de todo tipo, mutaciones de seres vivos, hechizos, etc... han sido relacionados con el satélite de la Tierra.

Pero si concretamos más, ha sido la fase lunar de llena la protagonista principal. 

A la luz de la luna llena los hechizos de amor son más efectivos, más poderosos. Los hombres trasforman en lobos y los sortilegios de cualquier tipo se transfieren de maestros a aprendices.

En nuestro día a día, y alejándonos del romanticismo de la fantasía, hay situaciones en las cuales la luna llena sigue siendo el agente catalizador de procesos naturales. Muchas plantaciones se recomienda realizarlas con determinadas fases lunares o los tratamientos de belleza se ven influenciados por la fase en la que se encuentre el satélite plateado.

Los fenómenos tienen como base un mismo proceso. Crecimiento celular. Así pues, centrándonos en esta premisa, pasemos a describir el por qué de la luna llena.

Si nos centramos en el huerto, podremos comprobar que existen libros llamados "lunarios", que tienen como finalidad describir las mejores épocas del año para la siembra de cultivos. Para ello se basa en ciclos lunares.

Despejemos nuestra mente y pensemos en una noche oscura, alejada de la civilización, sin luz artificial, sin ruidos. Ahora incorporemos, a nuestra fotografía imaginativa, la luna llena. Qué observamos? Efectivamente, la noche se ha iluminado. La gigantesca luna muestra un brillo plateado que incluso proyecta nuestra sombra. Ese brillo (claro de luna), es debido a la incidencia de la luz solar sobre el satélite, que rebota completamente y proyecta la luz hacia nosotros. Esto ocurre aproximadamente cada 21 días y tiene una duración de 7 días. 

Si nos fijamos, todo está iluminado, los árboles, plantas, la hierba o la propia tierra. 

Y que proceso vital realizan las plantas con la luz solar? Exacto! La fotosíntesis y la respiración vegetal.

Fotosíntesis

Durante la fase diurna se produce la fotosíntesis donde el dióxido de carbono (CO2) se transforma en oxígeno (O2) y materia orgánica y la respiración vegetal que es la degradación de la materia orgánica y el O2 produciendo energía y CO2. Durante la fase nocturna no se produce la fotosíntesis por falta de luz y si la respiración vegetal.

Si bien es cierto, que el anterior proceso describe la fotosíntesis, un reciente comentario publicado en el blog nos remite a un post de "thenakedscientist.com" en el cual exponen que la radiación lumínica del sol sobre la luna llena no es suficiente para que tenga lugar la fotosíntesis en plantas y árboles.
Según explica Howard Griffiths de la Universidad de Cambridge. El comportamiento observado en las plantas (un crecimiento más acelarado) es debido a la alteración de los ritmos circadianos.

Los ritmos circadianos son oscilaciones de las variables biológicas en intervalos regulares de tiempo, se llaman circadianos ya que hacen referencia a ciclo de 24 horas.

Así pues el ritmo circadiano indica a los vegetales en que estación se encuentran y cuando es la mejor época para florecer. Dicho ritmo se ajusta en función de la luz. Por lo que una exposición más prolongada afecta al ritmo provocando que su actividad sea mayor.

Así pues, podemos empezar a imaginar, que si en la noche iluminada en la que estamos las plantas reciben el reflejo solar se producirá una alteración de su ritmo circadiano, por lo que las plantas, árboles y demás especies vegetales realizarán una mayor actividad metabólica provocando un crecimiento

[

Por otro lado, cuantas veces hemos oído aquello de "Si te cortas el pelo en luna llena te crece más fuerte"... Yo aquí discrepo ligeramente de estas opiniones. 

No se me ocurre en que puede estar basada dicha afirmación, la verdad. Aunque es cierto, que los ritmos circadianos también se presentan en los animales. Por lo que a una mayor exposición de luz, nuestro ritmo puede verse también alterado.
Bueno, todo ello si estamos durmiendo a la intemperie y la luna nos baña con su brillo plateado, claro está!
Otra razón es si uno quiere hacer caso de las energías místicas que vienen influenciadas por la luna y los signos del zodiaco, pues adelante!

Por tanto, si pensamos en la germinación de hortalizas, la luna llena es favorecedora y por tanto nuestros alimentos crecerán rápidamente debido a la alteración de los ritmos circadianos. Obviamente no todas las hortalizas requieren exactamente de ser plantadas en luna llena, algunas necesitarán de la luna llena con los primeros brotes verdes para crecer más rápido. La mejor manera de saber cuando es mejor la siembra, es recurrir a un lunario.

Si pensamos en el corte de pelo y uñas, tranquilos. No es necesario esperar hasta la luna llena para realizaros un corte. No favorecerá la fase luna en vuestro crecimiento capilar.

La oposició de Mart en Març de 2012

  Imagina per un segon que estas al pub amb uns amics. Davant teu la barra amb el cambrer preparant uns ron amb cola. Tu estas de xarreta amb un amic que fa un fum que no el veus quan de sobte un dels teus amics et crida per dir-te que vol un altre ron amb cola però que no pot veure al cambrer pq tu mateix l'estat tapant...

  Astronòmicament diríem que el teu amic es troba en oposició al cambrer i açò és degut a la teva culpa.

  Aquesta nit i fins el dilluns trobarem a Mart en oposició amb el Sol. La Terra es troba situada entre el sol i el planeta roig que es veurà d'un tamany aparent major al trobar-se més aprop de la Terra. No és difícil d'imaginar que són condicions molt propicies per als observadors com tu i com jo.

  Per a observar el fenomen no cal un aparatatge molt sofisticat i car, fins i tot amb uns prismàtics pots observar l'errant.

Però clar, tot açò que acabe de resumir queda massa senzill per a estar parlant d'Astronomia. Així que cal incorporar nous conceptes per a complicar la cosa.

  Depenent d'on tinga lloc la oposició si al periheli o a l’afeli del planeta, l'observació serà millor o pitjor. En aquest cas passarà per l'afeli i per tant serà desfavorable, això no vol dir que no es podrà observar! Sinó que no assolirà el màxim tamany aparent possible.  Òbviament parlem del tamany aparent des de la terra! Mart sempre presenta les mateixes dimensions que és concretament 6794,4 Km de diàmetre.

Pròximament vos explicaré com es poden calcular els diàmetres dels planetes.

Ara bé, qué és això del periheli i l’afeli?

  Anem a fer un exercici de dibuix...agafeu paper i bolígraf i traceu una el.lipse. Ara marqueu un punt  dintre de l’el.lipse que no estiga just al mig sinó una mica desplaçat a un dels costats.  Doncs bé, si ara nosaltres agafem el bolígraf i comencem a desplaçar-nos per damunt de la línia de L'el·lipse arribarà un moment en el que veurem que el bolígraf es troba prop del punt marcat i si seguim marcant ens adonarem que hi ha un moment en el que el bolígraf es troba en un punt el més allunyat possible.

  Aquestos dos punts reben els noms de Periheli i Afeli.
El periheli és el punt més proper a la marca de dintre de la el·lipse i l'afeli el punt més allunyat.

Figura 1. Esquema Periheli i Afeli.

 Si aquesta nit voleu un bon plan, sortiu al carrer busqueu un lloc amb poca llum i mireu cap a la constel.lació del Lleó.

Consultant la web:

http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Yoursky?date=1&utc=&jd=2450851.02963&lat=39%B0+28%27+47%22&ns=North&lon=0%B0+22%27+12%22&ew=West&coords=on&moonp=on&deep=on&deepm=2.5&consto=on&constn=on&limag=5.0&starn=on&starnm=2.0&starb=on&starbm=2.0&imgsize=800&scheme=0&elements=

Teniu la possibilitat de veure que la constel.lació del Lleó es troba cap a L'est just al costa de la Ossa Major.

 Una recomanació que vos puc fer, amb açò dels mòbils d'última generació, és que vos descarregueu l'aplicació "Google Sky Map". Aquesta aplicació és un planisferi amb la utilitat de que podeu anar movent el mòbil pel cel i veure que teniu al davant.

Ah! I quan vos dic que aprofiteu per veure el fenomen no sols es per promocionar l'Astronomia sinó perquè a més es produeix cada 2 anys i 50 dies.

Què és un forat negre i el descobriment de dos forats negres super-massius

Què és un forat negre?

   Un forat negre és una regió finita de l'Univers en la qual trobem una elevada concentració de massa en el seu interior així doncs la seva densitat és també molt elevada el que genera un camp gravitacional tan elevat que impedeix que ninguna partícula puga escapar.

Com es formen els forats negres?

   Els forats negres tal I com els coneguem es formen quan mor una gegant roja (una estrel.la de gran massa). Entenem per mort d'una estrel.la quan s'esgota completament la seva energia.

   L'estrel.la comença a exercir una força gravitacional sobre si mateixa  de manera que en un xicotet volum es concentra una enorme quantitat de massa. Aquesta nova formació rep el nom d'enana blanca. Seguint amb el procés pot arribar al punt de colapsar-se i la enana blanca dona lloc a un forat negre.

   Es a dir, podríem dir de forma senzilla que el forat negre es forma com a resultat de la contínua atracció gravitacional en un determinat volum. Cal tindre en compte que parlem de gravetats extremes que poden fins i tot afectar el àtoms de manera que els electrons en òrbita al voltant del nucli s'apropen tant que es fusionen amb els protons donant com a resultat la formació de neutrons. Si les partícules continuen aplatanat-se les unes amb les altres donen com a resultat dit forat negre.

Com es classifiquen els forats negres?

Hi ha diferents formes de poder classificar els forats negres:

Segons la massa en ordre decreixent:

Forats negres super-massius:

Son aquells amb masses en relació de mil.lions de masses Solars. Es troben majoritàriament en el cor de les galàxies. 

Forats negres de massa estel.lar: 

Es formen quan una estrel.la implosiona. La seva massa és al voltant de 2.5 voltes la massa del Sol. Aquest tipus de forats negres foren els que es postularen a la teoria de la relativitat.

Micro forats negres:

No es poden formar per col.lapse (procés abans descrit) ja que el procés implica masses superiors a les del Sol. Son forats hipotètics.  I són formulats per la gravetat quàntica. Presenten massa menor a la del Sol.

Segons les seves propietats físiques:

   Un forat negre formulat segons les equacions d'Einstein segueix un teorema que afirma que qualsevol objecte que sofrisca un col.lapse gravitatori assoleix un estat estacionari (estable i continu) com a forat negre descrit sols per 3 paràmetres: Massa, Càrrega i el seu moment angular (entenem per moment angular p.e. un cos esfèric que gira al voltant de si mateixa, al producte de la massa m pel ràdi r per la seva velocitat de rotació).

Així una classificació per a l'estat final d'un forat negre:

El forat negre més senzill possible és el forat que no rota ni presenta càrrega (Schwarzschild).

No gira però posseeix càrrega elèctrica (Reissner-Nordstrøm).

Gira però no posseeix càrrega elèctrica (Kerr).

Gira i posseeix càrrega elèctrica (Kerr-Newman). 

   La noticia recent fou el descobriment de dos forats negres super-massius, els primers d'aquestes característiques fins al moment. Amb aquest descobriment es posa de manifest que la formació de les grans galàxies i dels forats negres super-massius difereixen de la formació galàxies més petites i els forats negres de massa estel.lar. Es a dir el procés de formació és diferent depenent del tamany cosa que fins al moment no estava del tot clar.

   Els estudis fets fins al moment en base a les fluctuacions de lluminositat i de lluentor dels quàsars fan pensar que les galàxies massives amb un component esferoïdal alberguen en el seu centre forats negres super-massius. Els estudis en base als paràmetres abans citats suggereixen que aquests forats negres són de masses superiors a 10,000 mil.lions de voltes la massa del nostre sol.

Fins a la data, els forats negres més grans que s'havien trobat eren del voltant de 6,300 mil.lions de voltes la massa solar (Galàxia el·líptica gegant Messier 87). 

   Amb aquest nou descobriment de dos forats negres super-massius estem parlant de 9,700 mil.lions de voltes la massa del nostre Sol (NGC 3842) i per a la galàxia NGC 4889 una massa semblant. Per tant ens aproximem a les masses teòriques que descriuen la formació de grans galàxies esferoïdals.

Llàgrimes de Sant Llorenç

Durant aquestes dates s'aproxima el que anomenem "llàgrimes de Sant Llorenç" que no són més que les famoses Persèides o tècnicament una pluja d'estrel.les. Són tres definicions diferents per a un fenomen que moltes voltes no sabem exactament de que es tracta.

Quan pensem en ell ens ve a la ment boles de foc creuant el cel. Boles de foc de pedra provinent de l'espai. Si es així, no estem molt desencaminats però cal tindre una visió més amplia.

Qualsevol material que tinga unes determinades dimensions pot ser candidat a formar part d'una pluja d'estrel.les. Aquest material anomenat, residu espacial, pot estar format per restes de satèl.lits artificials o també de naturals com ara asteroides.

Aquests materials quan són retinguts per el nostre camp magnètic, travessen les diferents capes a elevades velocitats i per la fricció s'incendien mostrant la lluminositat que nosaltres apreciem de nit.

Figura 1. Fènomen de la pluja d'estrel.les.

El per que es sol donar durant aquestes dates es degut a que la Terra té una òrbita fixada al voltant del Sol. Es a dir, viatja sempre en la mateixa direcció i per tant no es d'estranyar que sempre creue pel mateix lloc en les mateixes dates.

La duració d'aquest fenomen es depenent de la zona espacial que retinga aquests residus.

Per tant, una volta que ja coneguem com es produeixen sols cal fer una passejada per una zona que no estiga contaminada lluminosament des d’avui fins al proper 13 d’Agost i gaudir de la grandiositat de l’espai. Jo ja tinc preparada la motxilla, els prismàtics i un bon calcer!

Missió cap a Vesta i la sonda Dawn

Que viatjar en l’espai és llarg i tediós no és cap novetat. Cal recórrer, mentre no desenvolupem noves tecnologies que ens permeten viatjar a majors velocitats, grans distàncies que en molts casos es mesuren en anys llum.

Per sort, hi ha parts del nostre univers i més concretament del nostre sistema, el solar, que es poden recórrer en un grapat d’anys.

Avui volia donar-vos la noticia de que per fi la sonda Dawn ha arribat al seu destí, el cinturó d’asteroides situat entre Mart i Júpiter exactament l’asteroide Vesta, a una distància total de 2,500 mil.lions de Km.

La sonda va despegar de la Terra en Setembre de 2007 i la NASA ha confirmat la seva arribada a les 8:30 a.m. del Diumenge.

(http://www.nasa.gov/mission_pages/dawn/news/dawn20110718.html).

Es de suposar que una volta la sonda ha arribat el primer que farà o ha fet ja és col.locar-se de manera que la pròpia gravetat de l’asteroide li permetesca orbitar al seu voltant durant quasi un any.

La NASA ha comentat que aquesta operació de readaptació a la òrbita de l’asteroide tardarà uns dies.

Una volta finalitze l’estudi de Vesta. La sonda ficarà rumb cap a Ceres.

Per què cal estudiar aquests asteroides?

La formació del planetes i per extensió del sistema solar té en els seus orígens en una sèrie de col.lisions entre blocs de pedra i gasos. Tota aquesta massa orbitava al voltant del Sol i degut als impactes anaren poc a poc consol.lidantse fins donar els planetes rocosos que avui coneguen (Mercuri, Venus, Terra i Mart).

Els asteroides que avui es situen al cinturó entre Mart i Júpiter són roques mare d’aquelles col.lisions inicials, es a dir, fragments de roca que no han sofert apenes alteracions ni impactes de cap tipus més enllà de xicotets asteroides.

El seu estudi pot donar información al voltant de la evolució del sistema solar i dels planetes.

20 aniversari del Hubble

L'estiu està present i per això mateix vull demanar disculpes per reduir dràsticament la meva de manteniment operatiu del bloc.

Aquest estiu és ben calorós però per sort tenim treves, com la actual, en que les plujes refresquen l'ambient, les muntanyes (que falta fa!) i els nostres camps de conreus. Lamentar l'incendi originat al parc natural de la Serra d'Irta on ara fa dues setmanes vaig estar per gaudir d'un dia de platja.

La setmana passada a la localitat on veraneje amb la família i passe part de l'any, Moncofar, va aparèixer varada una balena. No puc assegurar a ciència certa quina varietat o espècie es tractava.

Avui no tinc molt de temps per contar-vos una curiositat científica així que he decidit que millor vos "refresque" amb unes espectaculars imatges del telescopi Hubble, que es troba de celebració ja que compleix 20 anys.

Són les 100 millors imatges captades i la veritat és que hi han de precioses.

http://www.spacetelescope.org/images/archive/top100/

Eclipse total de Lluna 15 de Juny del 2011 segona part.

Després del eclipse, frustrat, del passat 15 de Juny i dic frustrat ja que l'horitzó Est es trobava núvol i per tant gran part de la lluna roja no es va poder apreciar, penge algunes fotografies fetes amb la càmera del meu telèfon mòbil.

La majoria han sigut descartades i aquestes 5 són les de millor qualitat després d'aplicar alguns filtres amb un programa de retocatge fotogràfic. Demane disculpes als puristes de la fotografia però és el que e pogut fer.

Hi han algunes preguntes al voltant del fenomen que caldria contestar aprofitant la ocasió. La primera i principal,

Que és un eclipse?

La paraula eclipse prové del grec i més concretament prové de la paraula "ekleipsis" que significa "que falta, desaparició".

Així doncs, no és d'estranyar que per eclipse s'entenga la desaparició d'un dels elements predominant al nostre cel. o bé, la nostra estrel.la principal, el Sol o bé el satèl.lit de la Terra, la Lluna.

Però, exactament, que és el que provoca la seva "desaparició". Més que d'una desaparació estaríem parlant d'una ocultació degut a la superposició de cossos. Es a dir, Hi han tres grans cossos (bé per les seves dimensions o per la curta distància respecte de la Terra) que poden produir aquest fenomen. Parlem del Sol, la Lluna i la mateixa Terra.

Quan parlem d'un eclipse de Lluna ens referim a la interposició de la Terra entre la lluna i el Sol. A la següent imatge teniu una descripció de com és el fenomen:

Figura 1.

Així doncs nosaltres el que apreciem normalment és el reflex del Sol en la lluna i al interposar-se la Terra degut al seu moviment al voltant del Sol el que provoca és una ocultació temporal de la radiació i per tant la "desaparició" de la Lluna.

Al cas d'un eclipse de Sol és la Lluna la que s'interposa directament entre la Terra i el Sol. La següent imatge és prou aclaratòria:

Figura 2.

Per que és va poder veure la Lluna d'un color roig?

Aquells que pogueren gaudir completament del eclipse és degueren adonar de que la lluna adquiria una tonalitat rogenca. Açò és degut a la Terra i més concretament a la part "obscura" de la Terra. Si nosaltres poguérem torbar-nos en la superfície de la Lluna en el moment que la Terra creua per davant nostre i ens oculta la radiació solar, apreciaríem com pels marges del planeta la radiació es torna d'un color rogenc. Açò són els amaneixers i capvespres de tota la superfície terrestre. Aquesta radiació és projecta a la lluna i reflecteix a la Terra que és el que finalment apreciem.

Figura 3. Capvespre qualsevol

D'aquesta manera podem donar explicació al que ocorre quan té lloc un eclipse i el per que de les tonalitats que és poden apreciar sempre quan la climatologia ens ho permetera!

Eclipse total de Lluna 15 de Juny del 2011

Demà Dimecres tindrà lloc un eclipse de lluna total que podrà ser visible a tot el País valencià i les Illes Balears.

A la pàgina web http://www.astronomia.org/2011/eclipseluna06.html podem trobar l'horari del mateix i com es pot vore l'inici de la totalitat de l'eclipse.

Tindrà lloc al voltant de les 19:22 amb el cènit sobre les 20:12 hores. Cal indicar que aquestes hores són UTC (Universal Time Coordinated) i per tant cal afegir +2 hores per conèixer la nostra hora.

Així doncs, al voltant de les 22:12 hores tindrà lloc la "desaparició" de la lluna del nostre cel.

I on mirem?

Doncs bé la nostra lluna tendeix a sortir per l'est, al igual que el sol per la qual cosa es recomana que es fixe el punt de visió en Est-SudEst.

Des del interessant blog Astroafición han creat un vídeo explicatiu del fenomen de l'eclipse.

Gaudiu d'aquest fenomen, aquells que pugueu, amb un mapa astronòmic ja que moltes estrel.les es podran veure millor degut a la desaparició de la claror de la lluna.

http://youtu.be/AWGOZtqi2Bo

Endeavour i l'espectròmetre AMS

Quan vaig assistir a la xarrada sobre la possibilitat de vida extraterrestre, el professor Peretó va fer una afirmació que vaig guardar al meu disc dur cerebral. "Sols som capaços de detectar allò que entra dintre dels nostres models. Tal volta calga reformular la nostra naturalesa per poder descobrir noves biosferes".

I es que moltes voltes creiem poder detectar qualsevol evidència amb els nostres instruments ultra-sofisticats i sensibles, però hi han tantes variables que escapen al nostre detector que cal reformular les nostres lleis i canviar el nostre model mental.

Una prova és l'última missió de L'endeavour que transportà fins a l'estació espacial internacional el AMS (Espectròmetre magnètic Alfa). Aquesta instrumentació permetrà als investigadors explorar els rajos còsmics.

Els rajos còsmics son partícules d'alta energia presents a tot l'univers. Una de les finalitats es trobar l'origen d'aquestos. Es creu que provenen dels camps magnètics generats en estrel.les mortes. A més, estudiarà si els rajos còsmics provenen de la col.lisió de partícules de l'anomenada "matèria obscura", substància encara misteriosa que es pensa conforma el 90% de l'univers.

També s'espera trobar partícules d'Anti-Heli, partícules que es generaren durant el Big Bang.

Així doncs, podríem dir que es suma un nou recurs per poder "caracteritzar" allò que encara no coneguem al no correspondre al 100% amb les nostres lleis o models. Es a dir, l'Univers.

I aquesta meravella tecnològica i instrumental ha sigut transportada per l'Endeavour. El transbordador espacial de la NASA que sortí el passat dilluns de Florida en el que probablement siga el seu últim viatge després de 133 missions i 3 dècades.

Un sabies que per a finalitzar el post:

Sabies que...el nom de l'Endeavour és en honor al capità Cook? És el nom de la primera nau del capità James Cook, navegant, explorador i cartògraf britànic.

Doncs res, esperem resultats del nou espectròmetre. Bona nit!

La Lluna i els efectes òptics

Fa un temps un amic de Dinamarca em va fer un regal molt especial. Es tractava d'una guia d'astronomia la qual donava una serie de pautes per poder iniciar-se al mon de l'observació així com una ajuda a l'hora de l'orientació i recerca d'estrel.les.

Em va cridar l'atenció un apartat concret dintre del capítol de la Lluna. En dit apartat l'autor ens explica perquè moltes voltes quan la lluna està sortint per llevant es veu roja i grandiosa i com poc a poc és va fent menuda i blanca.

Cal indicar que aquest fenomen es pot apreciar extraordinàriament bé a les nostres platges. En estiu cap a les 20:30-21:30 quan encara hi ha claror es pot observar com la lluna apareix enorme i d'un color carabassa-roig.

Però la pregunta és obvia, per que s'observa aquest canvi en les dimensions?

L'autor Anton Vamplew al seu llibre "Stargazing secrets" ens diu que "La verdad radica en el fenómeno llamado la ilusión lunar. Al igual que otras ilusiones ópticas, los ojos y el cerebro nos juegan malas pasadas con lo que creemos ver".

Així doncs parlem d'ilusions òptiques com ara les famoses esferes bessones però que creiem que son de diferent diàmetre:

(Imatge molt semblant a l'observada al post anterior "Sabies que...").

Observant aquesta imatge podríem dir que la esfera roja de l'esquerra correspondria a la lluna baixa (sortida) que pareix molt més gran que la esfera roja de la dreta que seria la lluna alta.

La següent pregunta seria, Com es dona aquest fenomen en el cel?

Per a que es done aquest efecte cal que almenys hi haja una part de l'horitzó lliure, així com que el dia no es trobe massa nuvolós.

Si mirem amunt i avall ens adonem que el cel no pareix estar a la mateix distància en totes les direccions: el cel que tinc sobre el meu cap pareix més proper que el que cau a l'horitzó.

Tot açò el que significa es que no ens adonem que totes les parts del cel es troben a la mateixa distància.

Un problema afegit es que la Lluna no té cap objecte al costat que ens puga servir de referència a excepció del propi cel així que degut a la sensació abans descrita, es dona la il·lusió.

Podem dir que si el cel fora una cúpula esfèrica, llavors les esferes grises pareixerien del mateix tamany estigueren on estigueren. Però en la cúpula que hem descrit, en forma aplanada, les esferes grises just al damunt nostre es veuen més grans, pq "estan" més properes que les que es col.loquen a l'horitzó.

Quan la lluna estiga baixa es veu contra un fons més llunyà (esferes grises menudes) i pareix més gran.

Pel contrari, quan la lluna està alta el cel està més "aprop" (esferes grises grans) i pareix més menuda.

Referència del llibre:

http://www.amazon.com/Stargazing-Secrets-Anton-Vamplew/dp/0061434949/ref=sr_1_1?ie=UTF8&s=books&qid=1303824344&sr=1-1

Notícies de premsa

Avui, com cada matí fullejava la premsa on-line i e trobat aquestes dues notícies al voltant de la ciència.

La primera, tracta sobre el llançament, programat per a avui Divendres a les 11:09, d'un satèl.lit de nom "Glory" que qui sap si el nom be pq en els temps que corren una despesa com el llançament d'un satèl.lit és glòria...

El fet concret és que aquest satèl.lit es llança per a estudiar el canvi climàtic i més concretament l'influença del Sol en els aerosols de la atmosfera terrestre.

Els aerosols, son minúscules partícules, tan xicotetes que son capaces de romandre en suspensió a l'atmosfera de manera que poden absorbir les radiacions del Sol o bé, reflectir cap a la Terra les que venen projectades de l'escorça terrestre.

En temps, on l'economia a colpejat les innovacions i investigacions científiques no està de més el poder trobar notícies de que la ciència no es para.

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/03/ciencia/1299165979.html

L'altra notícia ja té més a veure amb el meu sentit romàntic de la lluita Capital-Social que no pas per ser un descobriment o recerca científica.

La notícia parla de que un consorci d'empreses han fixat els seus objectius en la Lluna. Al parèixer, un kilogram d'Heli pot abastir energèticament una extensa superfície. Però els organitzadors, Google, parlen més be d'un concurs per veure qui va a la lluna amb un robot extrau material i el porta de volta. La idea és crear robots que despres tinguen aplicació a la Terra com, paraules textuals, "Uno de sus usos seria en coches capaces de esquivar una valla si te quedas dormido al volante".

Que cal crear Robots i dur-los a la Lluna per poder dissenyar aquest tipus de dispositius.

Ja després l'article parla de la possibilitat d'explotar recursos de la Lluna per a futures/actuals necessitats. Com no, el Capital en la seva fam devastadora no sols esgota els recursos del nostre planeta sinó, a més, com era d'esperar ja pensa en parasitar d'altres planetes i satèl.lits per poder fer front a les seves demandes.

Un joc perillós i vanal em suposa aquest concurs per poder acudir a la Lluna amb diners que es podrien destinar a moltes altres coses, ja que recordem que no es tracten de missions espacials serioses o recerques científiques.

http://www.publico.es/ciencias/364378/los-capitalistas-apuntan-a-la-luna

Bon dia a tots i totes en aquest fred, gris i plujós Divendres de Març.

conferència: Vida extraterreste?

Dimecres per la vesprada vaig acudir a una conferència al centre de cultura contemporània Octubre. La conferència dintre del cicle, bar de ciència, tractava sobre la possibilitat de vida extraterrestre a nivell microbiològic (bacteris) i/o físic. Personalitats com ara el professor Juli Peretó, el professor Fernando Ballesteros i el reconegut professor Ricardo Amils.

Fou una breu introducció, en la que tots tres ponents foren esperançadors i optimistes amb la possibilitat de l'existència de vida. Això si, des d'un principi sentaren les bases de que en cas de vida es tractaria de nivells moleculars i/o bacteriològics, deixant com algo remot l'existència de vida intel·ligent.

Ràpidament deixaren pas a les preguntes dels assistents que obriren foc amb una pregunta directa. Quina és la seva opinió personal al respecte del descobriment de bacteris que substitueixen fòsfor per arsenic?

Cal en primer lloc aclarir que el fòsfor es de gran importància en la divisió cel·lular i actualment no s'aprecia l'existència de vida en absència de fòsfor.

El professor Juli Peretó assenyalà l'importància del descobriment, ja que suposarà una nova estratègia química diferent, es a dir, organismes que han trobat una estratègia de supervivència completament diferent a la que ara coneguem basada en el fòsfor.

Es plantegen noves químiques d'origen de la vida?

A l'espai de la química, les vies d'investigació no van enfocades a la busqueda de noves fonts de vida o orígens de la vida. Les investigacions van focalitzades la possible substitució de la química actual per d'altres. (química del Si, Ar...).

Les preguntes seguien fluint des d'un òptica més biològica que física, però cal comentar la següent pregunta:

Quines diferències hi han entre sistemes físics, químics i bioquímics?

El professor Peretó incidí en que la gran diferència entre un sistema bioquímic i un físic i/o químic es la capacitat de d'adaptació, auto-manteniment, reproducció i reconstrucció interna.

El professor Ballesteros ens feu una breu introducció a la paradoxa de Fermi.

Paradoxa de Fermi: Es tracta d'una contradicció entre les estimacions que asseguren que hi ha un alta probabilitat de d'existència de civilitzacions intel·ligents en l'univers, i l'absència d'evidències de dites civilitzacions.

La formulació exacta seria: La creença comú de que l'Univers posseeix nombroses civilitzacions avançades tecnològicament, combinada amb les nostres observacions que suggereixen tot el contrari es paradòxica suggerint que el nostre coneixement o les nostres observacions son defectuoses o errònies...

Així doncs, a les conclusions que es van poder extraure de la conferència es que es molt probable la vida extraterrestre però no tal i com l'imaginem amb naus espacials i sers intel.ligents sinó parlaríem de organismes unicel.lulars que son capaços de desenvolupar la seva vida en condicions completament diferents a les nostres. Sense necessitat d'una química del carboni basada en l'aigua i el fòsfor sinó probablement en el desenvolupament de nous mecanismes o estratègies de supervivència.

No es fàcil la seva detecció ja que tal volta no tenim ni la tecnologia necessària per la seva detecció ja que la nostra està basada en els sistemes model imperants al nostre planeta.

Es doncs aquí on van focalitzades les investigacions, en trobar biodiversitats completament diferents que puguen, qui sap, explicar la possible vida a d'altres planetes.

Equinoci de tardor

En els pròxims dies s'aproxima l'Equinoci de tardor..

Però sabies que l'equinoci ve de les paraules equi = igual i noci = nit? Es a dir, que dintre de dos dies tindrem les mateixes hores de nit que de dia i això es degut a que el sol es creua justament per l'Equador i sols ho fa dues voltes a l'any. L'altra, obviament, a l'Equinoci de primavera ;)

Així doncs apartir del dia 23 anirem cap a la foscor i enrrere quedaran els dies de llum...