Que la terra es comporta com gegant magneto (imant) està clar. Tots sabem que existeix un pol nord i un sud. Es sap que les aus es traslladen en llargues distàncies migratòries, de Nord a Sud i viceversa, guiats pel magnetisme. Però per si tot açò no queda prou clar existeix un fenomen que acaba de demostrar-ho d'una manera espectacularment visual. Les aurores polars.
Quan parlem d'aurores enseguida pensem en l'Antàrtida (sud) o L'Àrtic (nord) i es que són les zones on es donen amb major freqüència i de manera més clara.
Una aurora és un fenomen de luminescència i té lloc quan partícules carregades com ara el protó i/o el electró, provinents del vent solar, col.lisionen amb l'atmosfera que es rica en oxigen, nitrogen i gasos nobles entre d'altres. Aquesta energètica col.lisió provoca que els electrons dels àtoms dels elements de la atmosfera s'exciten i passen a un nivell superior, quan tornen al nivell inicial la energia la alliberen en forma de llum, i depenent del tipus de element la llum pren unes tonalitats o altres.
Es coneix el vent solar com la emissió de partícules per part del Sol. Aquestes partícules viatgen a elevades velocitats que quan arriben a la Terra són desviats pel camp magnètic o magnetosfera i queden atrapades.
Quan parlem d'aurores enseguida pensem en l'Antàrtida (sud) o L'Àrtic (nord) i es que són les zones on es donen amb major freqüència i de manera més clara.
Una aurora és un fenomen de luminescència i té lloc quan partícules carregades com ara el protó i/o el electró, provinents del vent solar, col.lisionen amb l'atmosfera que es rica en oxigen, nitrogen i gasos nobles entre d'altres. Aquesta energètica col.lisió provoca que els electrons dels àtoms dels elements de la atmosfera s'exciten i passen a un nivell superior, quan tornen al nivell inicial la energia la alliberen en forma de llum, i depenent del tipus de element la llum pren unes tonalitats o altres.
Es coneix el vent solar com la emissió de partícules per part del Sol. Aquestes partícules viatgen a elevades velocitats que quan arriben a la Terra són desviats pel camp magnètic o magnetosfera i queden atrapades.
 |
| Imatge 1. Vent solar i actuació sobre la Terra. |
El comportament de les aurores no és aleatori es solen estendre de est a oest i augmenta la intensitat durant la nit. Es poden observar línies verticals, ones o rissos. El color depèn, com he comentat abans, dels àtoms excitats. El oxigen deixa tonalitats grogues/verdes, el nitrogen tonalitats blaves, el heli tonalitats morades i el neó colors rosats.
Aquests àtoms, que presenten coloracions es degut a que les transicions (pas entre nivells) es realitzen en unes determinades longitud d'ona del espectre visible. El nostre ull, pot recollir una ampli espectre de longituds que va des del morat fins el roig.
Aquests àtoms, que presenten coloracions es degut a que les transicions (pas entre nivells) es realitzen en unes determinades longitud d'ona del espectre visible. El nostre ull, pot recollir una ampli espectre de longituds que va des del morat fins el roig.
 | |||
| Imatge 2. Espectre Visible. |
Per finalitzar indicar que quan parlem d'aurores boreals ens referim a les que tenen lloc al pol nord, mentre que les que tenen lloc al pol sud s'anomenen aurores australs.
Vos deixe a un preciós vídeo editat per dos amics, companys d'observació, que aquest estiu van marxar a Groenlàndia a "caça" d'aurores boreals!
Vos deixe a un preciós vídeo editat per dos amics, companys d'observació, que aquest estiu van marxar a Groenlàndia a "caça" d'aurores boreals!
fonts consultades:
- Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Aurora_polar
- The aurora page: http://www.geo.mtu.edu/weather/aurora/
- Quantum.rd: www.quantum-rd.com/2009/06/la-tierra-absorve-mas-viento-solar-por.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario