jueves, 31 de marzo de 2011

Aniversari de Robert Bunsen



Avui dia 31 de Març es celebra el 200 aniversari de Robert Wilhelm Bunsen (31-III-1811//6-VIII-1899).

Robert Bunsen fou un químic Alemany que perfeccionà el cremador, tal i com el coneguem avui en dia. És per això que du el seu nom.


Però no fou l'única aportació que donà al món de la ciència, a més, gràcies al seu treball amb l'espectroscòpia d'emissió amb cossos calents descobrí el Cesi (Cs) i el Rubidi (Rb). Ambdós, metalls alcalins del primer grup de la taula periòdica.



viernes, 4 de marzo de 2011

Notícies de premsa



Avui, com cada matí fullejava la premsa on-line i e trobat aquestes dues notícies al voltant de la ciència.
La primera, tracta sobre el llançament, programat per a avui Divendres a les 11:09, d'un satèl.lit de nom "Glory" que qui sap si el nom be pq en els temps que corren una despesa com el llançament d'un satèl.lit és glòria...
El fet concret és que aquest satèl.lit es llança per a estudiar el canvi climàtic i més concretament l'influença del Sol en els aerosols de la atmosfera terrestre.
Els aerosols, son minúscules partícules, tan xicotetes que son capaces de romandre en suspensió a l'atmosfera de manera que poden absorbir les radiacions del Sol o bé, reflectir cap a la Terra les que venen projectades de l'escorça terrestre.

En temps, on l'economia a colpejat les innovacions i investigacions científiques no està de més el poder trobar notícies de que la ciència no es para.

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/03/ciencia/1299165979.html

L'altra notícia ja té més a veure amb el meu sentit romàntic de la lluita Capital-Social que no pas per ser un descobriment o recerca científica.
La notícia parla de que un consorci d'empreses han fixat els seus objectius en la Lluna. Al parèixer, un kilogram d'Heli pot abastir energèticament una extensa superfície. Però els organitzadors, Google, parlen més be d'un concurs per veure qui va a la lluna amb un robot extrau material i el porta de volta. La idea és crear robots que despres tinguen aplicació a la Terra com, paraules textuals, "Uno de sus usos seria en coches capaces de esquivar una valla si te quedas dormido al volante".
Que cal crear Robots i dur-los a la Lluna per poder dissenyar aquest tipus de dispositius.

Ja després l'article parla de la possibilitat d'explotar recursos de la Lluna per a futures/actuals necessitats. Com no, el Capital en la seva fam devastadora no sols esgota els recursos del nostre planeta sinó, a més, com era d'esperar ja pensa en parasitar d'altres planetes i satèl.lits per poder fer front a les seves demandes.
Un joc perillós i vanal em suposa aquest concurs per poder acudir a la Lluna amb diners que es podrien destinar a moltes altres coses, ja que recordem que no es tracten de missions espacials serioses o recerques científiques.

http://www.publico.es/ciencias/364378/los-capitalistas-apuntan-a-la-luna

Bon dia a tots i totes en aquest fred, gris i plujós Divendres de Març.

lunes, 14 de febrero de 2011

Exposició a la Sala Matisse d'Aina Buforn



Avui m'agradaria parlar de la interessant exposició fotogràfica que Aina Buforn, la meva cosina, té ara mateix a la Sala Matisse de València.

Fins el proper 28 de Febrer la podreu visitar al carrer Campoamor número 60.

Baix el títol "Noches de neón, amanecer sintético" trobareu una exposició dividida en dos parts però que es troben íntimament relacionades.

No vull fer un anàlisi més profund ja que se que ella és seguidora del blog així que quasi preferisc que siga ella mateixa qui ens faça una breu explicació per a tots vosaltres.

Quedeu tots avisats i informats i més val que aneu, perque vos faré un qüestionari al respecte !

jueves, 10 de febrero de 2011

conferència: Vida extraterreste?



Dimecres per la vesprada vaig acudir a una conferència al centre de cultura contemporània Octubre. La conferència dintre del cicle, bar de ciència, tractava sobre la possibilitat de vida extraterrestre a nivell microbiològic (bacteris) i/o físic. Personalitats com ara el professor Juli Peretó, el professor Fernando Ballesteros i el reconegut professor Ricardo Amils.

Fou una breu introducció, en la que tots tres ponents foren esperançadors i optimistes amb la possibilitat de l'existència de vida. Això si, des d'un principi sentaren les bases de que en cas de vida es tractaria de nivells moleculars i/o bacteriològics, deixant com algo remot l'existència de vida intel·ligent.
Ràpidament deixaren pas a les preguntes dels assistents que obriren foc amb una pregunta directa. Quina és la seva opinió personal al respecte del descobriment de bacteris que substitueixen fòsfor per arsenic?
Cal en primer lloc aclarir que el fòsfor es de gran importància en la divisió cel·lular i actualment no s'aprecia l'existència de vida en absència de fòsfor.

El professor Juli Peretó assenyalà l'importància del descobriment, ja que suposarà una nova estratègia química diferent, es a dir, organismes que han trobat una estratègia de supervivència completament diferent a la que ara coneguem basada en el fòsfor.

Es plantegen noves químiques d'origen de la vida?
A l'espai de la química, les vies d'investigació no van enfocades a la busqueda de noves fonts de vida o orígens de la vida. Les investigacions van focalitzades la possible substitució de la química actual per d'altres. (química del Si, Ar...).

Les preguntes seguien fluint des d'un òptica més biològica que física, però cal comentar la següent pregunta:

Quines diferències hi han entre sistemes físics, químics i bioquímics?

El professor Peretó incidí en que la gran diferència entre un sistema bioquímic i un físic i/o químic es la capacitat de d'adaptació, auto-manteniment, reproducció i reconstrucció interna.

El professor Ballesteros ens feu una breu introducció a la paradoxa de Fermi.
Paradoxa de Fermi: Es tracta d'una contradicció entre les estimacions que asseguren que hi ha un alta probabilitat de d'existència de civilitzacions intel·ligents en l'univers, i l'absència d'evidències de dites civilitzacions.
La formulació exacta seria: La creença comú de que l'Univers posseeix nombroses civilitzacions avançades tecnològicament, combinada amb les nostres observacions que suggereixen tot el contrari es paradòxica suggerint que el nostre coneixement o les nostres observacions son defectuoses o errònies...

Així doncs, a les conclusions que es van poder extraure de la conferència es que es molt probable la vida extraterrestre però no tal i com l'imaginem amb naus espacials i sers intel.ligents sinó parlaríem de organismes unicel.lulars que son capaços de desenvolupar la seva vida en condicions completament diferents a les nostres. Sense necessitat d'una química del carboni basada en l'aigua i el fòsfor sinó probablement en el desenvolupament de nous mecanismes o estratègies de supervivència.
No es fàcil la seva detecció ja que tal volta no tenim ni la tecnologia necessària per la seva detecció ja que la nostra està basada en els sistemes model imperants al nostre planeta.

Es doncs aquí on van focalitzades les investigacions, en trobar biodiversitats completament diferents que puguen, qui sap, explicar la possible vida a d'altres planetes.


martes, 25 de enero de 2011

Ministra Garmendia i llei de la ciència



Bon dia,
Aquest matí, com cada dia, e pegat una repassada als periòdics estatals. Avui tenia interès en compartir una entrevista que li fan a la ministra Garmendia. En ella parla de la Llei de ciència que contempla la desaparició de la figura de 'Becari' per als investigadors, també parla de la necessitat dels mecenatge i es aquí on a mi se ma activat l'alarma.

El mecenatge, inversió privada al món de la ciència es una absoluta realitat-necessitat. La carença/omissió dels governs per apostar al ritme necessàri en I+D+i (Investigació+desenvolupament+innovació) obliga a les universitat, instituts tecnològics i en definitiva, centres d'investigació a buscar altres vies de finançació, (lògic).
Però no podem obviar que les inversions privades tenen com a fi obtindre beneficis d'allò en el que inverteixen i per tant, poc a poc, la investigació es centra en la demanda dels inversors.
El coneixement per coneixement (com s'ha conegut a la investigació científica) queda poc a poc relegada a la necessitat immediata de particulars per obtindre noves millores en el seu sector.
Es obvi que la investigació busca trobar noves alternatives que milloren l'existent. Per millora es pot entendre, reduir processos, reduir impacte ambiental i/o reduir costos.
Però, on queda la investigació sense benefici empresarial? Es a dir, investigacions en camps com la filosofia, història, psicologia, filologia...

Amb la incorporació d'inversions privades poc a poc, enfoquem la investigació cap allò que rebote en un rèdit econòmic, aparcant aquelles investigacions que no siguen rentables.

Al loro!

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/01/24/ciencia/1295865362.html

(Enllaç al periòdic Elmundo.es on es pot trobar l'article-entrevista).

jueves, 13 de enero de 2011

Com s'obté el café descafeniat?






Estem al període d'examens i per tant es dispara el consum d'excitants amb la finalitat d'obtindre major nombre d'hores de vigília per poder estudiar i menys hores de son.
Entre els excitants més emprats estan el café i les begudes dolçes amb quantitats aberrants de cafeína, taurina, etc, etc...

Davant d'una taça de café em vingué un dubte, com s'obté el café descafeinat?
Una volta més mitjançant la química i/o la física podem obtindre resposta.

El procés de descafeinització té lloc mitjançant el tractament dels grans de cafè amb un dissolvent. Seguidament, s'eliminen les restes de solvent dels grans.
Hi han dos mètodes principalment:
1-Solvents Químics.
2-Gasos supercrítics.
Descafeinització amb reactius químics:
En primer lloc, els grans verds son tractats amb vapor, baix pressió. Aquest tractament unfla els grans, incrementant l'àrea de la superfície, fent que la cafeïna siga fàcil d'eliminar. El següent pas és l'extracció de la cafeïna emprant un solvent, novament baix pressió, a una temperatura proper a al punt d'ebullició del solvent.
Idealment, el solvent deu eliminar la cafeïna selectivament, sense afectar al cafè de ninguna manera. Després del descafeïnat sols xicotetes traces del solvent queda en el cafè. Encara que, el reactiu emprat deu ser segur, per a que aquestes traces no afecten la salud d'algú que prenga cafè descafeïnat. Les traces de cafeïna que queden adherides als grans son eliminades mitjançant l'ús de vapor.
Els reactius emprats per al descafeïnat son clorur de metilè i acetat d'etil, majoritàriament.
La cafeïna retirada per els reactius químics pot ser emprada comercialment com saboritzants.
Descafeinització mitjançant gasos supercrítics:
A temperatura i pressió sobre el punt crític, els gasos es comporten més be com líquids i poden ser emprats com solvents. El CO2 supercrític s'empra com un solvent selectiu per a la cafeïna. Es aplicat al cafè verd prèviament tractat amb vapor a temperatures al voltant de 70 ºC i elevada pressió. La cafeïna es separada del gas per rentat o per adsorció i el gas reciclat. En aquest mètode la capa permeable del gra de cafè es preserva i per tant sols la cafeïna és eliminada.

http://knol.google.com/k/-/-/14j3i4hyjvi88/bxlumy/zosels.jpg


martes, 4 de enero de 2011

Blog tancat per reflexió acadèmica


No cregueu que el blog romandrà tancat durant molt de temps. Es tracta d'una jusitificada absència degut al període d'examens.

Disculpeu les molèsties a tots aquells que seguiu de forma continuada el blog (mode irònic on/off).

Pròximament tornarem amb entrades tan curioses com "com s'obté el café descafeïnat?" "Es podrien explicar les psicofonies mitjançant la física?" i d'altres articles culturals que tan vos agraden.

Ens veiem a finals de mes!