Un juego ingenioso, ChemMend

No me gustaría despedir el año sin recomendaros un juego divertido y sobretodo educativo. Un juego que propone aproximar, a los más pequeños, y mejorar, a los mayores, el mundo de la química.

Se trata del ChemMend! Este juego de cartas creado por dos compañeros de la Universitat Jaume I está basado en la mecánica del Uno. 

El juego se basa en la tabla periódica de los elementos. El grueso de las cartas son los elementos (90 cartas) y un reducido grupo son las llamadas cartas especiales (27 cartas) que tienen significado similar a las cartas especiales del Uno (cambio de sentido, cambio de color, coge dos cartas...).

El juego empieza con una carta en el centro, la cual será un elemento de la tabla o una carta especial. En caso de ser una carta especial, el jugador que empieza deberá cumplir lo que la carta simbolice.

En caso de ser una carta de elemento, el jugador que empieza sólo podrá tirar una carta elemento que corresponda al mismo grupo o período que la que hay encima de la mesa. 

Es decir, si la carta en la mesa es el Na (sodio) el jugador que empiece la partida podrá tirar una carta del mismo grupo (Li, K, Rb, Cs, Fr) o del mismo período (Mg, Al, Si, P, S, Cl, Ar). 

Las cartas especiales prevalecen, por lo que si el jugador tiene alguna puede tirarlas directamente y el jugador que le sigue deberá cumplirlo.

¿Y cuales son las cartas especiales? 

Existen 5 tipos de cartas. Coge 2 cartas (cuyo símbolo es el de 2 electrones). Coge 1 carta (cuyo símbolo es el de 1 electrón). Cambio de sentido (cuyo símbolo es un equilibrio químico). Calavera (salta el turno) y la carta de Mendeleiev la cual permite al jugador que la tira cambiar de elemento y escoger el que quiera.

¿Y quién empieza a jugar? 

Del mazo de cartas, cada jugador coge una carta. El que consiga la carta con el elemento de mayor número atómico, empieza. Le sigue el jugador de su derecha.

¿Quién gana?

Gana el primer jugador que se quede sin cartas.

El juego ha sido publicado por la prestigiosa revista Journal chemical education de la ACS (American chemical society). El motivo es que los autores del juego ha podido demostrar que los alumnos de secundaria que juegan al ChemMend mejoran sus resultados en los exámenes de química.

Sin lugar a dudas un éxito que conjuga diversión y aprendizaje en el mundo de la ciencia y más concretamente de la química.

Por mi parte un 10 a los compañeros y en especial a Vicente Martí Centelles que fue compañero mio de carrera y un excelente profesional y persona.

Os dejo el enlace a la publicación: http://pubs.acs.org/doi/full/10.1021/ed300733w donde están las reglas, juego y tabla periódica como ayuda para los novatos/as.

Para los que no podéis tener acceso a las publicaciones porque no tenéis suscripción o no estáis vinculados a un centro bibliográfico (universidad, centros tecnológicos...) podéis encontrar el juego en .pdf buscando en google por "ChemMend".

Aprovecho este último post del año para desear a todos los/as lectores del blog un feliz año nuevo y que el 2015 venga con el cumplimiento de todos vuestros propósitos.

Un abrazo!

conferència: Vida extraterreste?

Dimecres per la vesprada vaig acudir a una conferència al centre de cultura contemporània Octubre. La conferència dintre del cicle, bar de ciència, tractava sobre la possibilitat de vida extraterrestre a nivell microbiològic (bacteris) i/o físic. Personalitats com ara el professor Juli Peretó, el professor Fernando Ballesteros i el reconegut professor Ricardo Amils.

Fou una breu introducció, en la que tots tres ponents foren esperançadors i optimistes amb la possibilitat de l'existència de vida. Això si, des d'un principi sentaren les bases de que en cas de vida es tractaria de nivells moleculars i/o bacteriològics, deixant com algo remot l'existència de vida intel·ligent.

Ràpidament deixaren pas a les preguntes dels assistents que obriren foc amb una pregunta directa. Quina és la seva opinió personal al respecte del descobriment de bacteris que substitueixen fòsfor per arsenic?

Cal en primer lloc aclarir que el fòsfor es de gran importància en la divisió cel·lular i actualment no s'aprecia l'existència de vida en absència de fòsfor.

El professor Juli Peretó assenyalà l'importància del descobriment, ja que suposarà una nova estratègia química diferent, es a dir, organismes que han trobat una estratègia de supervivència completament diferent a la que ara coneguem basada en el fòsfor.

Es plantegen noves químiques d'origen de la vida?

A l'espai de la química, les vies d'investigació no van enfocades a la busqueda de noves fonts de vida o orígens de la vida. Les investigacions van focalitzades la possible substitució de la química actual per d'altres. (química del Si, Ar...).

Les preguntes seguien fluint des d'un òptica més biològica que física, però cal comentar la següent pregunta:

Quines diferències hi han entre sistemes físics, químics i bioquímics?

El professor Peretó incidí en que la gran diferència entre un sistema bioquímic i un físic i/o químic es la capacitat de d'adaptació, auto-manteniment, reproducció i reconstrucció interna.

El professor Ballesteros ens feu una breu introducció a la paradoxa de Fermi.

Paradoxa de Fermi: Es tracta d'una contradicció entre les estimacions que asseguren que hi ha un alta probabilitat de d'existència de civilitzacions intel·ligents en l'univers, i l'absència d'evidències de dites civilitzacions.

La formulació exacta seria: La creença comú de que l'Univers posseeix nombroses civilitzacions avançades tecnològicament, combinada amb les nostres observacions que suggereixen tot el contrari es paradòxica suggerint que el nostre coneixement o les nostres observacions son defectuoses o errònies...

Així doncs, a les conclusions que es van poder extraure de la conferència es que es molt probable la vida extraterrestre però no tal i com l'imaginem amb naus espacials i sers intel.ligents sinó parlaríem de organismes unicel.lulars que son capaços de desenvolupar la seva vida en condicions completament diferents a les nostres. Sense necessitat d'una química del carboni basada en l'aigua i el fòsfor sinó probablement en el desenvolupament de nous mecanismes o estratègies de supervivència.

No es fàcil la seva detecció ja que tal volta no tenim ni la tecnologia necessària per la seva detecció ja que la nostra està basada en els sistemes model imperants al nostre planeta.

Es doncs aquí on van focalitzades les investigacions, en trobar biodiversitats completament diferents que puguen, qui sap, explicar la possible vida a d'altres planetes.

Ministra Garmendia i llei de la ciència

Bon dia,
Aquest matí, com cada dia, e pegat una repassada als periòdics estatals. Avui tenia interès en compartir una entrevista que li fan a la ministra Garmendia. En ella parla de la Llei de ciència que contempla la desaparició de la figura de 'Becari' per als investigadors, també parla de la necessitat dels mecenatge i es aquí on a mi se ma activat l'alarma.

El mecenatge, inversió privada al món de la ciència es una absoluta realitat-necessitat. La carença/omissió dels governs per apostar al ritme necessàri en I+D+i (Investigació+desenvolupament+innovació) obliga a les universitat, instituts tecnològics i en definitiva, centres d'investigació a buscar altres vies de finançació, (lògic).
Però no podem obviar que les inversions privades tenen com a fi obtindre beneficis d'allò en el que inverteixen i per tant, poc a poc, la investigació es centra en la demanda dels inversors.
El coneixement per coneixement (com s'ha conegut a la investigació científica) queda poc a poc relegada a la necessitat immediata de particulars per obtindre noves millores en el seu sector.
Es obvi que la investigació busca trobar noves alternatives que milloren l'existent. Per millora es pot entendre, reduir processos, reduir impacte ambiental i/o reduir costos.
Però, on queda la investigació sense benefici empresarial? Es a dir, investigacions en camps com la filosofia, història, psicologia, filologia...

Amb la incorporació d'inversions privades poc a poc, enfoquem la investigació cap allò que rebote en un rèdit econòmic, aparcant aquelles investigacions que no siguen rentables.

Al loro!

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/01/24/ciencia/1295865362.html

(Enllaç al periòdic Elmundo.es on es pot trobar l'article-entrevista).

Crisi mundial, taxes i la Universitat

Aquesta setmana estem vivint un nou episodi de la Crisi Mundial. La caiguda de Irlanda, que necessitarà d'un rescat econòmic per poder "sobreviure" a tornat a disparar les alarmes a la resta d'Europa i com no seguint amb les sigles P.I.G.S (quin encert de sigles) ara tots els focus miren als altres dos països que queden. La P (Portugal) i la S (Spain).

Els països segueixen apretan els seus cinturons, per ofegar a les persones que menys tenen a vore amb tota aquesta situació, mentre aquells que amb les butxaques plenes segueixen dient que no tenen prou, que necessiten més ajudes i que s'enfonsen.

Amb aquest pla de austeritat ha tocat el torn a la Universitat i veiem com a Londres, Itàlia i Atenes els estudiants surten al carrer intentant evitar el que serà una pujada de les taxes, i es que han vist com una forma de poder sustentar la pèssima financiació universitària es la pujada del preu del crèdit.

Sense anar més lluny a Espanya el MEC va publicar al gener de 2010 un document sota el nom "Documento de reflexión de las políticas de financiación de las universidades para promover la excelencia acadèmica e incrementar el impacto socio-económico del sistema universitario español".

En aquest document trobem al punt 3.1.5 que pujant entre un 10 i un 30% el preu de les segones i terceres matricules entre 2011 i 2016, les segones matrícules cobriran el 50% del preu real del servei educatiu i les terceres el 100%.

Que vol dir açò? Tenint en compte els preus actuals, els 6 crèdits (assignatura anual estàndard) ens costarien al voltant de 80€, les segones convocatòries 330€ i les terceres i successives 660€.

No cal dir que tenint en compte que, per exemple, en Químiques per curs es "sol" matricular d'uns 40-60 crèdits la matrícula podria acabar costant 6600 € sense tindre en compte que els crèdits de Laboratori son més cars. Açò impedeix el accés universal a la Educació (dret constitucional) i més encara veient la precarietat de beques per part del govern.

No ens podem quedar amb el discurs de que amb aquestes mesures es busca la excel·lència (procurar que els alumnes aproven a la primera convocatòria) ja que tots sabem que el baix rendiment no sols és degut als alumnes sinó també a una mala gestió de la docència (professors), la mala planificació dels estudis, la sobresaturació d'horaris teoria/pràctiques...

Per tant, Qui podrà estudiar? Obviament aquells que puguen pagar taxes tan elevades. Tenint en compte que amb l'aplicació dels graus que considera als estudiants "treballadors a temps complet" no seran aquells que treballen per pagar-se els estudis. Més bé seran els estudiants que les seves famílies acomodades els ho puguen permetre.

Poc a poc l'ensenyança superior viurà episodis d'elitització.

Escoltarem allò de que les beques préstec vindran a pal·liar les carences del govern. Però que son les beques préstec?

Aquest tipus de beques venen etiquetades per els bancs que son els principals mecenes de les mateixes.

Davant de la impossibilitat dels governs de destinar diners a fons perdut (ajudes a estudiants) seràn els bancs els que cobrisquen aquestes necessitats, a fons perdut? Es clar que no. Serà el govern qui a llarg plaç tindrà que poc a poc abonar el cost d'aquestes beques amb interessos.

Es a dir, es tracta d'una transferència de diners públics cap al capital privat amb un sobre-cost.

El pla Bolonya no acaba amb l'implantació dels graus i màsters de Post-grau (que tants estudiants llicenciats estan patint) la precarietat del ministeri d'Educació i de la conselleria fan que les pròpies Universitats tinguen que buscar noves fonts d'ingressos i pareix ser que els estudiants (aquells que no tenen pràcticament ni veu ni vot ens els claustres i juntes de facultat) els que sustentaran l'estructura.

Document de financiació per a descarregar:
http://rapidshare.com/files/433069838/150110-Documento-Financiaci__n__1_.pdf

Coses a trobar en falta

Ja queda menys, el diumenge, per a que marxe cap a Dinamarca per encetar una breu etapa laboral.

Aquestos dies s'ajunten nervis per els exàmens, nervis per el que m'espera allà on vaig i nervis per el que deixe ací.

Els exàmens, sabré el divendres el que hi ha ja que els acabe. El que m'espera aniré dient-ho durant tot l'estiu en aquest blog
Algunes coses que deixe ací està sense cap dubte l'home que sempre ens arranca un somriure amb el seu optimisme, humor i diversió. Ell té de tot el que necessitem, i es una de les coses que de segur trobaré en falta. Crec que es de les persones més estimades a tot el Campus de Burjassot. Es tracta del volgut quiosquer Octavio.

Per a tots aquells que no el "conegau" vos deixe un vídeo que mostra tots els recursos que té al seu abast així com el seu propi caràcter. Com diuen alguns, "m'ha que es Crack!"

València - Kongens Lyngby

Doncs si, com diu el títol aquesta serà la primera transició, sense tindre en compte Escòcia. La durada serà més o menys de tres mesos i treballaré a Haldor-Topsoe. Una multinacional química que es dedica a la manufactura de reactius i síntesi de catalitzadors entre d'altres processos.

Així doncs es en aquesta última en la que hem vaig a ficar a treballar, la síntesi de catalitzadors de Vanadi així com la síntesi i caracterització de Zeolites, tot orientat al món de l'automoció.

Quí és Haldor-Topsoe A/S?Haldor-Topsoe és una empresa fundada al 1940 per el Dr.Haldor-Topsoe que es troba a Kongens-Lyngby a 12 km al nord de Copenhaguen. Es troba prop de la Universitat tècnica de Dinamarca. A més de la planta de Dinamarca compta amb plantes a Argentina, India, Russia, China, Japó i E.U.A. A més de tindre plantes de producció en Houston i Frederikssund (Dinamarca).
L'empresa desenvolupa tecnologia per a processos dintre del camp de la petroquímica, a més de la producció de amoníac, sulfúric.
http://www.topsoe.com/

Que és una Zeolita?
Segons la Wikipedia, son minerals de silicats alumínics de metalls alcalins i alcalinoterris. Tenen com a característica principal, cavitats de dimensions entre 8 i 10 àngstroms poden contenir ions de gran tamany.
En l'industria química tenen importància dintre de la petroquímica, ja que degut a la seva porositat es considera, a la Zeolita, com un tamís molecular de manera que les molècules molt grans queden retesses i les menudes poden passar. Actuant doncs les Zeolites com a catalitzadors de processos.

Imatge per ordinador de l'estructura d'una Zeolita.