Gas pebre o spray OC

Durant aquesta setmana s'estan produint manifestacions per la democràcia a les ciutats d'Espanya. València no és menys i a la plaça de l'Ajuntament la gent es concentra.

La junta electoral va prohibir les concentracions el dia de reflexió i el Diumenge d'eleccions.
Davant d'aquesta situació em vingué al cap mesures de persuasió que es podrien emprar i (encara que no se fins a quin punt és legal i espere que no es done mai) vaig pensar en el famós spray anti-persona.
El gas en qüestió es troba en un recipient d'alumini barnitzat per a evitar la corrosió amb una capacitat d'uns 30 mL. l'espray en qüestió té com a principal característica que es tracta d'un agent lacrimògen (irrita les glàndules lacrimals) i per tant pot produir ceguera parcial durant un període de temps.

De qué es composa dit spray?

El principi actiu d'aquest gas químic és la Capsaïcina. Aquest compost orgànic és el responsable del sabor picant d'alguns aliments i és el principi actiu de les pebreres.

Quins efectes presenta el spray?

L'exposició al spray és ineficaç en cas de tindre els ulls tancats ja que la irritabilitat es du a terme en la còrnia dels ulls. Una volta s'obrin els ulls pot afectar provocant una sensació de cremor i per tant impedint obrir els ulls completament.
Així i tot la capacitat de realitzar tasques físiques no es troben alterades.
Transcorreguts 15 segons des de la seva aplicació la pell comença a irritar-se provocant erupcions.

Com contrarestar els efectes?

La capsaicina és un oli per tant insoluble en aigua. Rentar els ulls amb aigua no és una mesura eficaç per poder eliminar el producte. Un possible remei casolà és l'aplicació de llet i/o detergents que poden arrastrar i eliminar els greixos.
A més es recomana el parpelleig continu per poder provocar la llàgrima que ajude a eliminar part de la substància.

És legal a Espanya?

Els sprays OC són legals a Espanya. Els aprovats tenen una composició del 5% en spray i/o una composició de 22 gr.

Per tant, per concloure, podem dir que si sou afectats per aquestos sprays el millor remei és l'aplicació d'un desengreixant que ajude a la eliminació de la Capsaicina.

Endeavour i l'espectròmetre AMS

Quan vaig assistir a la xarrada sobre la possibilitat de vida extraterrestre, el professor Peretó va fer una afirmació que vaig guardar al meu disc dur cerebral. "Sols som capaços de detectar allò que entra dintre dels nostres models. Tal volta calga reformular la nostra naturalesa per poder descobrir noves biosferes".

I es que moltes voltes creiem poder detectar qualsevol evidència amb els nostres instruments ultra-sofisticats i sensibles, però hi han tantes variables que escapen al nostre detector que cal reformular les nostres lleis i canviar el nostre model mental.

Una prova és l'última missió de L'endeavour que transportà fins a l'estació espacial internacional el AMS (Espectròmetre magnètic Alfa). Aquesta instrumentació permetrà als investigadors explorar els rajos còsmics.

Els rajos còsmics son partícules d'alta energia presents a tot l'univers. Una de les finalitats es trobar l'origen d'aquestos. Es creu que provenen dels camps magnètics generats en estrel.les mortes. A més, estudiarà si els rajos còsmics provenen de la col.lisió de partícules de l'anomenada "matèria obscura", substància encara misteriosa que es pensa conforma el 90% de l'univers.

També s'espera trobar partícules d'Anti-Heli, partícules que es generaren durant el Big Bang.

Així doncs, podríem dir que es suma un nou recurs per poder "caracteritzar" allò que encara no coneguem al no correspondre al 100% amb les nostres lleis o models. Es a dir, l'Univers.

I aquesta meravella tecnològica i instrumental ha sigut transportada per l'Endeavour. El transbordador espacial de la NASA que sortí el passat dilluns de Florida en el que probablement siga el seu últim viatge després de 133 missions i 3 dècades.

Un sabies que per a finalitzar el post:

Sabies que...el nom de l'Endeavour és en honor al capità Cook? És el nom de la primera nau del capità James Cook, navegant, explorador i cartògraf britànic.

Doncs res, esperem resultats del nou espectròmetre. Bona nit!

10% del nostre cervell...mentides!

Caminant per València, camí de la biblioteca, vaig trobar al semàfor un cartell que deia, "Sólo usamos el 10% de nuestro cerebro".

Ja fa temps que aquesta mateixa frase l'escolte a la ràdio i televisió en anuncis que conviden a exercitar la nostra capacitat cerebral, llig als anuncis dels periòdics i revistes mètodes i tècniques que milloren i "potencien" les nostres virtuts cerebrals.

Sempre tenia un xicotet "però" al voltant d'aquesta qüestió i és que mai escoltava a experts dir res al respecte d'aquestes "tècniques", sempre eren pàgines d'astrologia, ciències alternatives, etc, etc..

Així que vaig decidir informar-me al voltant d'aquesta qüestió i quina va ser la meva sorpresa al trobar que no és, ni de prop, verídica aquesta afirmació.

És totalment fals que sols s'empre un 10% de la nostra capacitat cerebral.

La primera raó per la que podem considerar falsa l'afirmació i tal volta la més visual son les ressonàncies magnètiques i els TACs, ja que aquestos mostren que en funció de la activitat que estiguem realitzant s'activen unes zones o d'altres del cervell. És a dir, el nostre cervell treballa de forma intermitent. Però TOT el cervell treballa en algun moment.

Però pensem en un moment donat en la gent que sofreix qualsevol tipus de lesió cerebral. Per desgracia, les conseqüències solen ser severs danys que afecten a la mobilitat, parla i sentits. En cas de que sols emprarem un 10% significaria que el 90% restant és inútil per a les nostres accions diàries i per tant, una lesió cerebral no deuria afectar de manera tan greu al individu (és qüestió d'estadística, no creieu?).

Alguns enllaços d'interés per ampliar informació:

Medtempus (blog de medicina)
86400 (blog de informació general)
ElTamiz (blog de cultura general)

La Lluna i els efectes òptics

Fa un temps un amic de Dinamarca em va fer un regal molt especial. Es tractava d'una guia d'astronomia la qual donava una serie de pautes per poder iniciar-se al mon de l'observació així com una ajuda a l'hora de l'orientació i recerca d'estrel.les.

Em va cridar l'atenció un apartat concret dintre del capítol de la Lluna. En dit apartat l'autor ens explica perquè moltes voltes quan la lluna està sortint per llevant es veu roja i grandiosa i com poc a poc és va fent menuda i blanca.

Cal indicar que aquest fenomen es pot apreciar extraordinàriament bé a les nostres platges. En estiu cap a les 20:30-21:30 quan encara hi ha claror es pot observar com la lluna apareix enorme i d'un color carabassa-roig.

Però la pregunta és obvia, per que s'observa aquest canvi en les dimensions?

L'autor Anton Vamplew al seu llibre "Stargazing secrets" ens diu que "La verdad radica en el fenómeno llamado la ilusión lunar. Al igual que otras ilusiones ópticas, los ojos y el cerebro nos juegan malas pasadas con lo que creemos ver".

Així doncs parlem d'ilusions òptiques com ara les famoses esferes bessones però que creiem que son de diferent diàmetre:

(Imatge molt semblant a l'observada al post anterior "Sabies que...").

Observant aquesta imatge podríem dir que la esfera roja de l'esquerra correspondria a la lluna baixa (sortida) que pareix molt més gran que la esfera roja de la dreta que seria la lluna alta.

La següent pregunta seria, Com es dona aquest fenomen en el cel?

Per a que es done aquest efecte cal que almenys hi haja una part de l'horitzó lliure, així com que el dia no es trobe massa nuvolós.

Si mirem amunt i avall ens adonem que el cel no pareix estar a la mateix distància en totes les direccions: el cel que tinc sobre el meu cap pareix més proper que el que cau a l'horitzó.

Tot açò el que significa es que no ens adonem que totes les parts del cel es troben a la mateixa distància.

Un problema afegit es que la Lluna no té cap objecte al costat que ens puga servir de referència a excepció del propi cel així que degut a la sensació abans descrita, es dona la il·lusió.

Podem dir que si el cel fora una cúpula esfèrica, llavors les esferes grises pareixerien del mateix tamany estigueren on estigueren. Però en la cúpula que hem descrit, en forma aplanada, les esferes grises just al damunt nostre es veuen més grans, pq "estan" més properes que les que es col.loquen a l'horitzó.

Quan la lluna estiga baixa es veu contra un fons més llunyà (esferes grises menudes) i pareix més gran.

Pel contrari, quan la lluna està alta el cel està més "aprop" (esferes grises grans) i pareix més menuda.

Referència del llibre:

http://www.amazon.com/Stargazing-Secrets-Anton-Vamplew/dp/0061434949/ref=sr_1_1?ie=UTF8&s=books&qid=1303824344&sr=1-1

Les abelles i les cel.les hexagonals

Les abelles, tal volta, tenen coneixements matemàtics?

I d'on naix aquesta afirmació? Qualsevol de nosaltres ha vist alguna volta en persona, fotografia o documentals un panal d'abelles.

Aquestos panals tenen una forma geomètrica d'hexàgon i açò és degut a la necessitat que tenen els abelles d'optimitzar al màxim l'espai.

Les abelles, productores de mel, es veuen front a un inconvenient, i és el tindre que emmagatzemar la mel en cel.les tancades e independents. Per tant no tenen altra que la de buscar la màxima capacitat en el menor espai possible (tots hem vist les dimensions d'un panal).

Ens fixarem doncs en una variable, principalment, la compacitat.

Hi ha que tindre en tot moment present que quan més s'allunya algo del centre d'àrea és menys "compacte".

La figura que manté tots els punts de la frontera a la mateixa distància és el cercle. Així doncs, podríem dir que la esfera és la figura individual més compacta. El problema és quan fiquem diverses juntes, llavors es crearien forats entre les esferes com demostra el següent dibuix.

La forma d'agrupar esferes en la màxima compacitat possible és mitjançant la següent figura:

En aquesta figura es pot observar el problema dels forats entre les esferes però ja es té una xicoteta visió de l'hexàgon.

Una forma idealitzada d'eliminar els forats seria considerar les esferes d'un material plàstic. Així doncs si realitzem un treball sobre aquestes les deformaríem i reduiríem l'espai entre esferes.

El resultat seria aquest:

Degut a la deformació ara la distancia entre els vèrtexs es major i per tant, segons el nostre raonament inicial seria una menys compacte però eliminem espai entre esferes. Es necessari un cert consens per arribar a la situació òptima entre distància dels vèrtexs i forats.

També s'observa un xicotet espai entre les esferes. Per molt que nosaltres deformarem les esferes sempre ens quedaria un xicotet espai. L'única manera d'evitar-ho son emprant les figures geomètriques; triangle equilàter, quadrat o hexàgon.

D'aquestos tres el de major nombre de costats és l'hexàgon i per tant menys s'allunya del centre. (més compacte). Si ajuntem molts hexàgons no quedaran espais i els punts es trobaran quasi a la mateixa distància.

Així doncs podem donar una xicoteta explicació al perque de les geometries observades.

Aniversari de Robert Bunsen

Avui dia 31 de Març es celebra el 200 aniversari de Robert Wilhelm Bunsen (31-III-1811//6-VIII-1899).

Robert Bunsen fou un químic Alemany que perfeccionà el cremador, tal i com el coneguem avui en dia. És per això que du el seu nom.

Però no fou l'única aportació que donà al món de la ciència, a més, gràcies al seu treball amb l'espectroscòpia d'emissió amb cossos calents descobrí el Cesi (Cs) i el Rubidi (Rb). Ambdós, metalls alcalins del primer grup de la taula periòdica.

Notícies de premsa

Avui, com cada matí fullejava la premsa on-line i e trobat aquestes dues notícies al voltant de la ciència.

La primera, tracta sobre el llançament, programat per a avui Divendres a les 11:09, d'un satèl.lit de nom "Glory" que qui sap si el nom be pq en els temps que corren una despesa com el llançament d'un satèl.lit és glòria...

El fet concret és que aquest satèl.lit es llança per a estudiar el canvi climàtic i més concretament l'influença del Sol en els aerosols de la atmosfera terrestre.

Els aerosols, son minúscules partícules, tan xicotetes que son capaces de romandre en suspensió a l'atmosfera de manera que poden absorbir les radiacions del Sol o bé, reflectir cap a la Terra les que venen projectades de l'escorça terrestre.

En temps, on l'economia a colpejat les innovacions i investigacions científiques no està de més el poder trobar notícies de que la ciència no es para.

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/03/ciencia/1299165979.html

L'altra notícia ja té més a veure amb el meu sentit romàntic de la lluita Capital-Social que no pas per ser un descobriment o recerca científica.

La notícia parla de que un consorci d'empreses han fixat els seus objectius en la Lluna. Al parèixer, un kilogram d'Heli pot abastir energèticament una extensa superfície. Però els organitzadors, Google, parlen més be d'un concurs per veure qui va a la lluna amb un robot extrau material i el porta de volta. La idea és crear robots que despres tinguen aplicació a la Terra com, paraules textuals, "Uno de sus usos seria en coches capaces de esquivar una valla si te quedas dormido al volante".

Que cal crear Robots i dur-los a la Lluna per poder dissenyar aquest tipus de dispositius.

Ja després l'article parla de la possibilitat d'explotar recursos de la Lluna per a futures/actuals necessitats. Com no, el Capital en la seva fam devastadora no sols esgota els recursos del nostre planeta sinó, a més, com era d'esperar ja pensa en parasitar d'altres planetes i satèl.lits per poder fer front a les seves demandes.

Un joc perillós i vanal em suposa aquest concurs per poder acudir a la Lluna amb diners que es podrien destinar a moltes altres coses, ja que recordem que no es tracten de missions espacials serioses o recerques científiques.

http://www.publico.es/ciencias/364378/los-capitalistas-apuntan-a-la-luna

Bon dia a tots i totes en aquest fred, gris i plujós Divendres de Març.